En aquest article de l'Alejandra Bosco, s'explicita que es allò que anomenen tecnologia educativa i quins són els seus origens. Tanmateix, també es posa de manifest com millorar l'educació a partir de la tecnologia. Aquest text m'ha agradat perquè comprén els origens i les diferències entre els termes tecnologia, educació i innovació, la qual cosa es necessària i imprescindible per enfocar l'educació d'una forma viable, eficient i eficaç.
En primer lloc, s'exposa com la tecnologia ha millorat la nostra vida i, en conseqüència també ha millorat l'educació amb la creació del terme tecnologia pedagògica. Bàsicament del que es tracta es de controlar el procès educatiu, tot preveint els seus resultats i l'eficàcia d'aquests. Així doncs, el procés d'innovació passa a ser l'elecció del mitjà més efectiu per arribar a una finalitat, amb la premissa de la utilització de l'instrument més nou ja que se suposa que aquest aportarà millors resultats.
En aquest apartat també es fa incidència sobre la importància que li donem a la ciència i a la tecnologia, les quals solen ser inquestionables i tota la societat es sotmet als seus designis tant si són o no millores substancials. No obstant, hem de tenir en compte que la ciència i la tecnologia no són neutrals sinó que són construccions socials que, a més, han anat evolucionant no en base a millores sinó en base a la persuasió, avaluació i la força. Dit d'una altra manera, sempre hi ha hagut múltiples possibilitats però s'han acabat per imposar aquelles que en un determinat moment aprofitaren o crearen certes condicions per tal d'imposar-se, per tant, no sempre equivalen a avenços.
Tanmateix, les tecnologies artefactuals, organitzatives i simbóliques no estan exemptes d'un context social i cultural, que fan que tingui un o altre aspecte o característica. Així, aquestes acaben per incidir en la vida i la organitazió social, i s'obtenen diferents resultats amb dependència del context.
En segon lloc, el text explicita en quins casos les TIC milloren l'educació. Tot i que resulta difícil trobar un concepte unívoc d'innovació es distingueixen tres aspectes sobre els quals recauen les millores o novetats:
- L'ús de nous materials o recursos
- L'ús de nous enfocaments d'aprenentatge, activitats o estratègies
- L'elaboració de noves teories pedagògiques relaciones amb noves polítiques o programes
Generalment, en parlar d'innovacions curriculars es fa referència a la primera característica, tot i que les altres dos són igual d'importants, ja que són finalment aquestes les que donen un o altre valor a l'ús de qualsevol artefacte.
El domini cognitiu o ús intel·ligent d'aquestes eines implica un ús professional i contextualitzat de les TIC, tot passant alhora per un domini intrumental o tècnic de la tecnologia, encara que sigui a nivell bàsic. Aquest mateix inclou des de l'accès a fonts d'informació fins al desenvolupament de les TIC en el propi camp de coneixement. No per casualitat aquest ús intel·ligent també involucra l'alumnat, qui ha de donar sentit a la informació presentada en diferents llenguatges i suports, així com ser receptius actius de missatges. En conseqüència aquests seran més crítics amb el seu context i desenvoluparan diferents formes d'expressió. En definitiva, es millor promoure un ús reflexiu per sobre d'una forma reproductiva.
Cal que el professorat organitzi el contingut i les tasques a partir de dissenys oberts, que tot i ser font d'ambiguitat i risc poden ajudar a construir significats sobre el contingut proposat en un determinat projecte de treball. La premissa és: ensenyar es facilitar l'aprenentatge. Tant docent com discent són protagonistes i tenen dret a escollir que s'estudiarà i com.
Per últim, es presenta un decàleg amb suggerències sobre com contribuir a ús cognitiu de les TIC:
1. Allò rellevant ha de ser sempre allò educatiu, i no pas allò tecnològic.
2. L'ús d'ordinadors a les aules no et millor o pitjor docent, així com tampoc augmenta la motivació ni el rendiment dels alumnes.
3. El mètode juntament amb les activitats planificades són les que promouen un tipus o altre d'aprenentatge.
4. Les TIC haurien d'emprar-se de forma que l'alumnat aprengui fent coses amb la tecnologia.
5. Les TIC haurien d'utilitzar-se tant com a recursos de recolzament per a l'aprenentatge acadèmic com per a l'adquisició i desenvolupament de competències específiques.
6. Promoure tant les tasques intel·lectuals com socials.
7. Fomentar tant el treball individual com el cooperatiu.
8. Cal fer explícit no només l'objectiu i contingut de l'aprenentatge curricular, sinó també el tipus d'habilitat tecnologica que es vol promoure.
9. Evitar la improvisació.
10. Les activitats d'utilització dels ordinadors haurien d'estar integrats i ser coherents amb els objectius i continguts curriculars que s'estan ensenyant.
En conclusió, la innovació tecnològica no té perquè significar necessàriament millora educativa. Cal tenir en compte molts factors i ser conscients de l'ús que li donem a aquests artefactes, tant per part dels alumnes com per part del professorat. Tanmateix, cal pendre en consideració diferents aspectes i concepcions sobre les noves tecnologies i l'educació abans de la seva posada en pràctica.
