Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mitjans de comunicació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mitjans de comunicació. Mostrar tots els missatges

dimecres, 22 de gener del 2014

Co-educar la mirada contra los estereotipos de género en TV.

El següent article de Silvia Guillamón i Jorge Belmonte (2008) parla sobre la necessitat d'educar, tant a joves com a adults, sobre el que ens transmeten diàriament els mitjans de comunicació, concretament en relació als estereotips de gènere. Cada dia les persones veuen la televisió i es fan consumidores de discursos portadors de desigualtats respecte als rols femenins i masculins.

La primera idea més destacable és el fet que educar la mirada únicament significa fer conscients a les persones d'allò que consumeixen i de la posició que volen tenir com a espectadors, ja que a través dels programes televisius les persones acaben per conformar la seva pròpia identitat. El motiu és simple: els mitjans de comunicació són un dels agents socialitzadors més importants per a les persones i funcionen com a constructors de la suposada realitat. Així doncs, tot allò que surt per televisió acaba per normalitzar-se i prendre's com quelcom natural per a gran part de la societat.

En aquest sentit hem d'estar molt alertes ja que mitjançant aquests es pot (i es fa!) una transmissió d'ideologies, valors, costums, etc que són entesos per les persones com allò que han de fer perquè la televisió és el reflexe de la realitat. Per tant, cal posar èmfasis en analitzar i detectar les configuracions i estereotips de gènere que dels mitjans se'n deriven. Com ja he dit no només per ser conscients d'allò que s'està transmetent sinó també per saber si realment es això el que volem. 

En segon lloc, l'article reflexiona sobre el concepte d'estereotip de gènere, el qual es defineix com un conjunt d'idees sobre els gèneres que afavoreixen l'establiment de rols arraigats en la societat, és a dir, els estereotips són allò que es considerat com a tipíciament normal, tot i que no té perquè ser el millor o el que tothom desitja. D'aquesta manera, se sol atribuir a les dones el treball domèstic, la cura de les persones i uns trets relacionats amb la tendresa, la debilitat, l'emotivitat, etc. Per contra, allò masculí està més relacionat amb allò públic i amb una cultura patriarcal que fomenta valors tals com l'agressivitat, la competitivitat, l'acció, el risc...Tots aquests discursos legitimen les desigualtats i polaritzen els gèneres.

En raó de tot això, el text analitza en profunditat un seguit de sèries de ficció emeses en televisió al 2007 en les quals es donen aquests estereotips de gènere de forma clara i concreta.Cal destacar que les sèries estan ambientades en el present i que tracten de representar la vida quotidiana, tot mostrant als personatges en relació als àmbits familiars, socials i laborals.

En general, existeix un cert equilibri respecte al nombre d'homes i dones que hi apareixen en el programa. No obstant, la major part de les series estan centrades en la separació entre sexes, tot representat una lluita de poders que incideixen directament en la representació de les característiques pròpiament masculines o femenines abans esmentades. La tendència és simplificar la diversitat i dicotomitzar els personatges, a més, és aquest el principal recurs per cercar l'humor.

Respecte a l'àmbit laboral, en tant en quant analitzes i questiones quines professions tenen homes i dones arribes a la conclusió que, les dones que sí tenen feina, perquè moltes són únicament mestresses de casa, desenvolupen treballs "típicament" femenins i a més acostumen a tenir rangs inferiors o menys competència en aquelles que no són tan típiques de la feminitat.

Com a últim punt i també molt destacable és el fet que quan algun dels personatges sobresurt del seu rol típicament femení o masculí és vist com quelcom estrany i que cal solventar immediatament. Per exemple, el questionament de la masculinitat per la realització o les actituds d'homes més atribuides a les dones, és a dir, que, generalment, es representa un paradigma heterosexual, tot menyspreant altres rols i donant a entendre que la homosexualitat es troba més a prop del món femení que del masculí en el cas dels homes i a la inversa en el cas de les dones. Aquesta paradoxa configura les representacions que les persones tenen sobre les persones homosexuals i, fins i tot, les de les pròpies persones hoosexuals, com si només poguessin ser així. 

Com a conclusió s'estableix que malgrat l'aparença de modernitat, aquestes series són portadores d'un discurs reproductor de les desigualtats i del sistema patriarcal. És necessari fer una reflexió en profunditat d'alló que realment volem i d'alló que en realitat estem transmetent. Tot i que la televisió es entesa com una representació de la realitat crec que, per norma general, opera el cas contrari, és a dir, la realitat és una representació del que consumim per televisió. 

Així doncs i com a reflexió de tot el que acabo d'exposar em sorgeixen diferents inquituds i dubtes. En primer lloc, hem d'estar segurs de si realment volem transmetre aquests valors a totes les generacions venedires i si som plenament conscients de les conseqüències que poden comportar. En aquest sentit també cal preguntar-se: Són les persones adultes conscients d'aquestes ideologies sota la inocuitat d'una simple sèrie de televisió?

En segon lloc, en referència a l'àmbit laboral cal que estem alerta amb la realitat que es mostra. S'ha de reconèixer que les dones encara estan molt menys valorades que els homes en molts àmbits laborals, a més de l'existència del sostre de vidre. Així doncs, perquè hem de continuar reproduint això? Que no veiem que això fa que les dones acabin per aprendre inconscientment que no poden assolir determinats llocs de treball o que són molt menys competents que els homes per assolir determinats llocs o rangs de treball? 

D'altra banda, com ja he dit, el que surt als mitjans de comunicació acaba esdevenint com a natural i normal. No només ens hem de questionar si és aquesta normalitat la que volen generar sinó també si volem generar qualsevol normalitat. És necessari inocular normalitat, no podem simplement ser lliures per ser i actuar tal com som? 

En definitiva, cal que cada individu a nivell personal analitzi i reflexioni sobre allò que creu i sobre allò que vol, que prengui consciència dels problemes reals de violència de gènere i que les combateixi fent de l'educació la seva arma. Per finalitzar, us deixo un vídeo sobre una nena que sembla que té les coses molt clares.







dijous, 28 de novembre del 2013

D'allò sòlid a allò líquid: les noves alfabetitzacions davant dels canvis culturals de la Web 2.0

En aquesta entrada farè un resum d'aquest article de Manuel Area i Teresa Pessoa, que vol plantejar què és allò que necessita una persona per ser un alfabet digital. Argumenta que les noves alfabetitzacions són un dret dels individus i una condició necessària per al desenvolupament social i democràtic de la societat en el segle XXI. Així doncs, amb l'exposat en aquest article és suficient per esdevenir un alfabet digital? 





De la cultura sòlida a la informació líquida. 

La metàfora suggereix que el temps actual és un fluxe de producció de informació i coneixement inestable, en constant canvi i transformació, per contra a la producció cultural desenvolupada els segles XIX i XX on primava l'estabilitat d'allò material i físic. 

Internet i la Web 2.0 han modificat les regles del joc tradicionals així com generat nous actors que canvien les nostres experiències respecte a l'oci, la cultura, les comunicacions personals, l'aprenentatge, el treball... Per aquest motiu, precisem de nous enfocaments i models d'alfabetització i aprenentatge.

Característiques de la web 2.0

- La web com a biblioteca universal. Existeix tanta informació a Internet que s'ha acabat per produir el que s'anomena infoxicació, és a dir, que l'excessiva quantitat de dades genera una saturació o intoxicació informacional que provoca una visió confusa i densa sobre la realitat als propis usuaris. Una de les fites de la alfabetització digital és donar la capacitat d'interepretar les dades, donar-lis sentit i significat útil. 



- La web com a mercat. Hem de començar a entendre la informació com una matèria prima de la nova economia. Les indústries de la informació i de serveis on-line en les seves múltiples formes estan esdevenint un dels sectors estratègics en la producció de riquesa d'un país. L'alfabetització també és la formació dels treballadors de la indústria digital i dels ciutadans com a consumidors responsables

- La fragmentació de la cultura. cada unitat o objecte cultural pot ser consumit de forma aislada al context en el qual va ser creat, otorgant-li doncs, un significat ben diferent de l'original.  Tanmateix, estem perdent competències en la redacció de textos llargs, coherents i argumentats. L'alfabetització, doncs, ha de cultivar les competències per tal de que un subjecte domini diversos llenguatges en diverses formes expressives

- Les xarxes socials. La construcció de comunitats o xarxes virtuals permet a l'individu interaccionar i compartir informació amb moltes altres persones alhora que suposa un poderós potencial per l'oci i la comunicació informal també poden tenir utilitats professionals, formatives o d'aprenentatge. L'alfabetització ha de formar als subjectes tant per la seva socialització en comunitats virtuals -amb el desenvolupament de competències de comunicació com l'empatia, els valors democràtics o la cooperació- com per la conscienciació d'allò que ha de ser públic i/o privat. 

- Territori d'expressió multimedia i audiovisual. Es necessari una alfabetització dels subjectes tant com a consumidors d'aquest tipus de productes com a emissors dels mateixos de tal forma que poseeixin habilitats per exressar-se en formats multimedia i audiovisual. 

- Els entorns virtuals interactius. Amb Internet ens podem permetre tenir experiències sensorials en entorns tridimensionals, com per exemple amb la realitat augmentada de la qual vam parlar en una entrada anterior. Els móns artificials que construïm ens permeten vivenciar intenses emocions de comunicació i interacció social. 

Les noves alfabetitzacions. 

Molts autors han abordat la qüestió de l'alfabetització posant de manifest que l'adquisició d'aptituds d'ús intel·ligent de les noves tecnologies ha de passar necessàriament pel domini instrumental de les mateixes juntament amb l'adquisicó de competències relacionades amb la cerca, anàlisis, selecció i comunicació de dades i informacions per tal de que l'alumne transformi la informació en coneixement i esdevingui un productor i consumidor actiu d'informació. 

Els autors ofereixen una proposta teòrica per a l'alfabetització, on es contemplen els àmbits o dimensions d'aprenentatge que s'han citat en l'apartat anterior i les competències i habilitats implicades en tot el procés d'alfabetització com són les competències intrumentals, cogitivo - intel·lectuals, socioculturals, axiològiques i emocionals. 

Ser alfabet significa construir una identitat digital pròpia com a ciutadà autònom, culte i amb valors democràctics. L'alfabetització és un aprenentatge continu en contextos formals i informals d'aprenentatge amb les TIC.  



En aquest apartat passarem a analitzar allò que ha de saber un subjecte alfabetitzat en relació a l'ús de la web 2.0 segons cada dimensió: 

  • Aprendre a utilitzar la biblioteca virtual: saber cercar informació en funció del propòsit donat, localitzar-la, seleccionar-la, analitzar-la i reconstruir-la. S'anomena alfabetització informacional. 
  • Aprendre a utilitzar el mercat de serveis: habilitats d'aquisició i pagament, també formar-se com a treballador i consumidor conscient dels seus drets i responsabilitats en la xarxa. 
  • Aprendre a utilitzar el puzzle de continguts: dominar totes les formes hipertextuals d'organització de la informació tant com a consumidor com a productor de missatges culturals. 
  • Aprendre a utilitzar les xarxes socials: capacitat de participar de forma plena en comunitats interconnectades, desenvolupar comportaments socials basats en la col·laboració i l'intercanvi d'informació. 
  • Aprendre a utilitzar continguts multimedia i audiovisual: formar als subjectes tant pel consum com per a la seva producció, publicació i difusió a través dels entorns digitals. 
  • Aprendre a utilitzar experiències virtuals interactives: adquiri habilitats d'interacció no només amb la màquina, sinó també amb la informació i amb altres humans en temps real i/o diferit per a prendre decisions intel·ligents. 

Per tal d'assolir un model educatiu integral i globalitzador per a l'alfabetització en l'ús de les TIC requereix, tanmateix, del desenvolupament de cinc àmbits competencials que es desenvolupen simultàniament en el subjecte que aprèn. 

  • Competència instrumental: domini tècnic de cada tecnologia i dels seus procediments lògics. 
  • Competència cognitiva - intel·lectual: aprendre a utilitzar de forma intel·ligent la informació tant per accedir a aquesta, com per donar-li significat , analitzar críticament, etc. 
  • Competència sociocomunicacional: habilitats relacionades amb la creació de textos de naturalesa diversa, difondre'ls i poder establir comunicacions fluïdes. Tanmateix, desenvolupar normes de comportament que impliquin una actitud social positiva. 
  • Competència axiològica: aquestes tecnologies no són neutrals, és a dir, que incideixen significativament en el entorn cultural i polític de la nostra societat, així com en l'adquisició de valors ètics i democràtics. 
  • Competència emocional: aprenentatge del control d'emocions negatives, amb el desenvolupament de l'empatia i amb la construcció d'una identitat digital caracteritzada per l'equilibri afectiu i personal en les TIC. 
Conclusions

La finalitat de l'alfabetització es aconseguir que el subjecte es formi una identitat digital com a ciutadà autònom, culte i democràtic en la xarxa. L'educació ha de oferir un accés igualitari a la tecnologia que permeti als subjectes ser crítics i responsables. 

Arran la lectura de l'article considero, des de la meva experiència, que les competències sobre les quals parla el text són indispensable per a ús conscient de les noves tecnologies de la Informació i la comunicació, així com, per ser ciutadans socials i ètics en la societat líquida. Per tant, valoro el que expressen els autors com condicions indispensables i més que suficients per arribar a ser un alfabet digital. 





diumenge, 17 de novembre del 2013

Els mitjans de comunicació

Els mitjans de comunicació són, avui dia, una eina amb molt de poder respecte a la vida social. Són capaços de crear necessitats que no tenim per tal de vendre un producte o d'explicar-nos versions d'un fet per beneficiar un govern o, fins i tot, d'amagar-nos la realitat per interessos econòmics. Actualment, són més poderoros que els governs i, qui controla els mitjans, controla tota la població. Per aquest motiu hem d'anar amb molt de compte amb el que veiem i especialment amb el que crèiem, de la mateixa manera que hem de procurar fer conscients a les noves generacions del poder que tenen els mitjans i de com no ser controlats per aquests. 

Amb aquesta finalitat, la nostra tasca com educadors, es cercar eines per desenvolupar en els joves l'anomenada autonomia crítica, que la definirem de la següent manera: 

“la labor, realmente importante y difícil, del profesor... consiste en desarrollar suficientemente en los alumnos la confianza en sí mismos y la madurez crítica para que sean capaces de aplicar juicios críticos a los documentos de los textos que encuentren en el futuro. La prueba dura de cualquier programa de educación de medios es comprobar en qué medida los alumnos son críticos en la utilización y comprensión de los medios cuando el profesor no está delante. El objetivo primordial, no es simplemente el conocimiento y comprensión críticos, es la autonomia crítica. “

A partir d'aquestes reflexions he volgut desenvolupar un esbós d'un possible projecte per treballar amb infants i joves (en funció de l'edat es pot adaptar d'una forma o altra). Aquest tractaria sobre els anuncis de joguines a la televisió, és a dir, analitzar i comprendre si els anuncis de joguines són sexistes i si ho són, com ho són, amb quin sentit i perquè. 



En un primer moment, es podria començar per projectar diversos anuncis infantils tant per nens com per nenes i tractar de definir les variables que els configuren respecte a la diferenciació de gènere, és a dir, quins colors destaquen, quina música sona, quines professions hi predominen, fins i tot la veu de l'interlocutor és rellevant. Mitjançant aquests anàlisi els joves poden ser conscients d'allò que, des de ben petits, els hi estan inculcant a través la petita pantalla. 

Desprès de la reflexió conjunta sobre el que ells creuen, si està bé o no, si ells serien diferents amb diferents anuncis, si configura o no la personalitat de les persones, on més poden veure aquest tipus de missatges, etc. Es proposaria fer anuncis publicitaris propis, en els quals ells poguessin expressar com els agradaria que aquests fossin, transmetent uns determinats missatges i valors que ells mateixos considerin oportuns, ambigus i adients per a nens que estan en edat de creixement i que són veritables esponges enfront d'un televisor. 

Amb la creació d'anuncis publicitaris on cadascú pugui ser el que vulgui els joves poden experimentar i donar sentit a la gran quantitat de missatges audiovisuals que reben cada dia, alhora que són capaces de crear versions alternatives a aquests a partir de l'ús de les noves tecnologies. Per últim, també podrien comprendre millor les produccions audiovisuals i el seu funcionament i a esdevenir productors de versions de la realitat. Considero aquesta experiència molt útil i gratificant per a joves, que els dóna eines per comprendre i ser capaços de seleccionar i distingir allò que veuen i de quina manera fer-li front.