El següent article de Silvia Guillamón i Jorge Belmonte (2008) parla sobre la necessitat d'educar, tant a joves com a adults, sobre el que ens transmeten diàriament els mitjans de comunicació, concretament en relació als estereotips de gènere. Cada dia les persones veuen la televisió i es fan consumidores de discursos portadors de desigualtats respecte als rols femenins i masculins.
La primera idea més destacable és el fet que educar la mirada únicament significa fer conscients a les persones d'allò que consumeixen i de la posició que volen tenir com a espectadors, ja que a través dels programes televisius les persones acaben per conformar la seva pròpia identitat. El motiu és simple: els mitjans de comunicació són un dels agents socialitzadors més importants per a les persones i funcionen com a constructors de la suposada realitat. Així doncs, tot allò que surt per televisió acaba per normalitzar-se i prendre's com quelcom natural per a gran part de la societat.
En aquest sentit hem d'estar molt alertes ja que mitjançant aquests es pot (i es fa!) una transmissió d'ideologies, valors, costums, etc que són entesos per les persones com allò que han de fer perquè la televisió és el reflexe de la realitat. Per tant, cal posar èmfasis en analitzar i detectar les configuracions i estereotips de gènere que dels mitjans se'n deriven. Com ja he dit no només per ser conscients d'allò que s'està transmetent sinó també per saber si realment es això el que volem.
En segon lloc, l'article reflexiona sobre el concepte d'estereotip de gènere, el qual es defineix com un conjunt d'idees sobre els gèneres que afavoreixen l'establiment de rols arraigats en la societat, és a dir, els estereotips són allò que es considerat com a tipíciament normal, tot i que no té perquè ser el millor o el que tothom desitja. D'aquesta manera, se sol atribuir a les dones el treball domèstic, la cura de les persones i uns trets relacionats amb la tendresa, la debilitat, l'emotivitat, etc. Per contra, allò masculí està més relacionat amb allò públic i amb una cultura patriarcal que fomenta valors tals com l'agressivitat, la competitivitat, l'acció, el risc...Tots aquests discursos legitimen les desigualtats i polaritzen els gèneres.
En raó de tot això, el text analitza en profunditat un seguit de sèries de ficció emeses en televisió al 2007 en les quals es donen aquests estereotips de gènere de forma clara i concreta.Cal destacar que les sèries estan ambientades en el present i que tracten de representar la vida quotidiana, tot mostrant als personatges en relació als àmbits familiars, socials i laborals.
En general, existeix un cert equilibri respecte al nombre d'homes i dones que hi apareixen en el programa. No obstant, la major part de les series estan centrades en la separació entre sexes, tot representat una lluita de poders que incideixen directament en la representació de les característiques pròpiament masculines o femenines abans esmentades. La tendència és simplificar la diversitat i dicotomitzar els personatges, a més, és aquest el principal recurs per cercar l'humor.
Respecte a l'àmbit laboral, en tant en quant analitzes i questiones quines professions tenen homes i dones arribes a la conclusió que, les dones que sí tenen feina, perquè moltes són únicament mestresses de casa, desenvolupen treballs "típicament" femenins i a més acostumen a tenir rangs inferiors o menys competència en aquelles que no són tan típiques de la feminitat.
Com a últim punt i també molt destacable és el fet que quan algun dels personatges sobresurt del seu rol típicament femení o masculí és vist com quelcom estrany i que cal solventar immediatament. Per exemple, el questionament de la masculinitat per la realització o les actituds d'homes més atribuides a les dones, és a dir, que, generalment, es representa un paradigma heterosexual, tot menyspreant altres rols i donant a entendre que la homosexualitat es troba més a prop del món femení que del masculí en el cas dels homes i a la inversa en el cas de les dones. Aquesta paradoxa configura les representacions que les persones tenen sobre les persones homosexuals i, fins i tot, les de les pròpies persones hoosexuals, com si només poguessin ser així.
Com a conclusió s'estableix que malgrat l'aparença de modernitat, aquestes series són portadores d'un discurs reproductor de les desigualtats i del sistema patriarcal. És necessari fer una reflexió en profunditat d'alló que realment volem i d'alló que en realitat estem transmetent. Tot i que la televisió es entesa com una representació de la realitat crec que, per norma general, opera el cas contrari, és a dir, la realitat és una representació del que consumim per televisió.
Així doncs i com a reflexió de tot el que acabo d'exposar em sorgeixen diferents inquituds i dubtes. En primer lloc, hem d'estar segurs de si realment volem transmetre aquests valors a totes les generacions venedires i si som plenament conscients de les conseqüències que poden comportar. En aquest sentit també cal preguntar-se: Són les persones adultes conscients d'aquestes ideologies sota la inocuitat d'una simple sèrie de televisió?
En segon lloc, en referència a l'àmbit laboral cal que estem alerta amb la realitat que es mostra. S'ha de reconèixer que les dones encara estan molt menys valorades que els homes en molts àmbits laborals, a més de l'existència del sostre de vidre. Així doncs, perquè hem de continuar reproduint això? Que no veiem que això fa que les dones acabin per aprendre inconscientment que no poden assolir determinats llocs de treball o que són molt menys competents que els homes per assolir determinats llocs o rangs de treball?
D'altra banda, com ja he dit, el que surt als mitjans de comunicació acaba esdevenint com a natural i normal. No només ens hem de questionar si és aquesta normalitat la que volen generar sinó també si volem generar qualsevol normalitat. És necessari inocular normalitat, no podem simplement ser lliures per ser i actuar tal com som?
En definitiva, cal que cada individu a nivell personal analitzi i reflexioni sobre allò que creu i sobre allò que vol, que prengui consciència dels problemes reals de violència de gènere i que les combateixi fent de l'educació la seva arma. Per finalitzar, us deixo un vídeo sobre una nena que sembla que té les coses molt clares.
