Docència virtual i aprenentatge autònom: algunes contribucions a l'espai europeu d'educació superior.

El següent article també ha estat escrit per l'Alejandra Bosco i aquest busca descriure i analitzar els casos on es fan servir les TIC amb resultats positius d'innovació. M'ha resultat un article interessat ja que analitza en profunditat alguns projectes que s'han portat a terme a l'àmbit universitari, així com els seus punts forts i dèbils.

En primer lloc, cal especificar que tot i que intervenen multitud de factors i fenomens complexes, la digitalització de la informació basada en l'ús de la tecnologia informàtica representa la gran revolució tècnico cultural del present, alhora que, en conseqüència, suposa una oportunitat per tal de transformar les formes típiques i tradicionals d'ensenyament. Així doncs, els grans reptes amb els quals es troba l'educació en aquests moments són: la integració de les noves tecnologies en el sistema i cultura escolar, la reestructuració de les finalitats i els mètodes d'ensenyament, l'extensió de la formació a través de xarxes d'ordinadors, la revisió i replantejament de la formació ocupacional vers les noves exigències sociolaborals impulsades per les noves tecnologies i el desenvolupament d'accions d'educació no formal.

Totes les universitats han portat a terme iniciatives que impliquen l'ús de les TIC ja sigui en gestió, docència o investigació. No obstant, la presència i ús d'aquestes es molt diferent segons la regió, tot i que van en augment. Els avenços més destacats són la creació i expansió de universitats obertes com la UOC i la UNED. En sí, les tendències apunten a una intensificació en l'ús de les TIC especialment a l'àmbit universitari per les següents raons: intensificació de la cooperació entre institucions, diversificació dels mecanismes d'accès a la formació, ampliació de la oferta acadèmica i alteració de la seva estructura acadèmica i de gestió.

A l'article s'expliciten, així mateix, els objectius plantejats en la Declaració de Bolonia, els quals són:

- Adoptar un sistema de titulacions comprensible i comparable per promoure les oportunitats de treball i la competitivitat internacional.

- Basat en dos nivell, el primer pertinent per al mercat de treball europeu i el segon vinculat a les titulacions de postgrau.

- Fomentar la mobilitat.

- Establir un sistema comú de crèdits per fomentar la comprabilitat dels estudis i promoure la mobilitat.

- Impolsar la cooperació europea per garantir la qualitat.

- Promoure la dimensió europea de l'educació superior.

Totes aquestes premisses concluen en la posada en pràctica de processos d'innovació curricular on la organització de la docència estaria més relacionada amb el desenvolupament d'activitats que no en l'assistència a classe, on el coneixement s'hauria de construir a partir d'aquestes activitats i on l'avaluació seria únicament l'argumentació d'aquestes. Però tot això suposa molts canvis en tots i cadascun dels elements que conformen l'acte educatiu:

- Major protagonisme de l'estudiant.

- Formació basada en el desenvolupament de competències.

- Adquisició d'eines d'aprenentatge per part de l'alumnat.

- Desenvolupament de nous coneixements i habilitats per part del professorat.

- Incorporació de les TIC als processos d'E-A.

- Comunicació interpersonal i treball en equip.

En segon lloc, s'explica de forma extensa i clara el projecte EVAINU (Nous Entorns d'Aprenentatge i Innovació en la Universitat del Present-Futur) que va ser financiat per la UAB i que va constituir una primera aproximació a l'estudi de l'ús de les TIC en el desenvolupament de la docència universitària. Així mateix, la finalitat de la investigació pròpiament dita és la identificació de noves modalitats d'impartir formació en la universitat que involucraran l'ús de les TIC.

La hipòtesis es centra en que la integració de les TIC en els processos d'ensenyament i aprenentatge no necessàriament suposen una millora d'aquests processos. En l'estudi s'analitzen diferents carreres universitàries i també diferents assignatures.

Els principals resultats d'aquest són que el desenvolupament de materials específics per a la docència ha suposat una gestió diferent del procés d'E-A, i tot i que el professorat i l'alumnat reconeixen els seus avantatges, com ara el fet de comptar amb un contingut molt més organitzat, així com la revisió en profunditat de tots els continguts i mètodes, aquests han donat resposta, en gran mesura, a la necessitat de reemplaçar les tradicionals classes universitàries en general de caràcter expositiu.

D'altra banda, un segon resultat ha estat el desenvolupament d'estratègies didàctiques més centrades en l'estudiant, qui passa a ser receptor actiu del coneixement alhora que el professor es un facilitador d'aquest aprenentatge. Cal que els docents abandonin el seu paper convencional de proveedors per convertir-se en qui crea les condicions i l'entorn adequat perquè l'alumne desenvolupi les seves competències d'autonomia i iniciativa. En l'estudi es veu clar que la gestió electrònica de la informació i la comunicació apunta als nous rols que s'han de donar entre discents i docents.

En tercer lloc, i com a conclusions, s'estableix que tots dos resultats fan viable el desenvolupament d'un aprenentatge més autònom, és a dir, més actiu, compromés i significatiu. A més, els materials i estratpegies permeten la pròpia reflexió sobre el procés d'ensenyament. Els principals problemes es que es continua pensant en clau pressencial, que el professorat gairebé no té la formació suficient per desenvolupar propostes tecnològiques alternatives i tampoc disposa d'habilitats per al desenvolupament de materials que aprofitin el caàcter interactiu dels recursos digitals.

En conclusió, encara es necessiten desenvolupar més accions que impliquin: un major recolzament institucional a aquest tipus d'innovacions docents i un major incentiu a la formació docent.

De la suposada relació entre tecnologia i innovació educativa: quan les TIC milloren l'educació?

En aquest article de l'Alejandra Bosco, s'explicita que es allò que anomenen tecnologia educativa i quins són els seus origens. Tanmateix, també es posa de manifest com millorar l'educació a partir de la tecnologia. Aquest text m'ha agradat perquè comprén els origens i les diferències entre els termes tecnologia, educació i innovació, la qual cosa es necessària i imprescindible per enfocar l'educació d'una forma viable, eficient i eficaç.

En primer lloc, s'exposa com la tecnologia ha millorat la nostra vida i, en conseqüència també ha millorat l'educació amb la creació del terme tecnologia pedagògica. Bàsicament del que es tracta es de controlar el procès educatiu, tot preveint els seus resultats i l'eficàcia d'aquests. Així doncs, el procés d'innovació passa a ser l'elecció del mitjà més efectiu per arribar a una finalitat, amb la premissa de la utilització de l'instrument més nou ja que se suposa que aquest aportarà millors resultats. 

En aquest apartat també es fa incidència sobre la importància que li donem a la ciència i a la tecnologia, les quals solen ser inquestionables i tota la societat es sotmet als seus designis tant si són o no millores substancials. No obstant, hem de tenir en compte que la ciència i la tecnologia no són neutrals sinó que són construccions socials que, a més, han anat evolucionant no en base a millores sinó en base a la persuasió, avaluació i la força. Dit d'una altra manera, sempre hi ha hagut múltiples possibilitats però s'han acabat per imposar aquelles que en un determinat moment aprofitaren o crearen certes condicions per tal d'imposar-se, per tant, no sempre equivalen a avenços. 

Tanmateix, les tecnologies artefactuals, organitzatives i simbóliques no estan exemptes d'un context social i cultural, que fan que tingui un o altre aspecte o característica. Així, aquestes acaben per incidir en la vida i la organitazió social, i s'obtenen diferents resultats amb dependència del context. 

En segon lloc, el text explicita en quins casos les TIC milloren l'educació. Tot i que resulta difícil trobar un concepte unívoc d'innovació es distingueixen tres aspectes sobre els quals recauen les millores o novetats: 

- L'ús de nous materials o recursos 

- L'ús de nous enfocaments d'aprenentatge, activitats o estratègies

- L'elaboració de noves teories pedagògiques relaciones amb noves polítiques o programes

Generalment, en parlar d'innovacions curriculars es fa referència a la primera característica, tot i que les altres dos són igual d'importants, ja que són finalment aquestes les que donen un o altre valor a l'ús de qualsevol artefacte. 

El domini cognitiu o ús intel·ligent d'aquestes eines implica un ús professional i contextualitzat de les TIC, tot passant alhora per un domini intrumental o tècnic de la tecnologia, encara que sigui a nivell bàsic. Aquest mateix inclou des de l'accès a fonts d'informació fins al desenvolupament de les TIC en el propi camp de coneixement. No per casualitat aquest ús intel·ligent també involucra l'alumnat, qui ha de donar sentit a la informació presentada en diferents llenguatges i suports, així com ser receptius actius de missatges. En conseqüència aquests seran més crítics amb el seu context i desenvoluparan diferents formes d'expressió. En definitiva, es millor promoure un ús reflexiu per sobre d'una forma reproductiva. 

Cal que el professorat organitzi el contingut i les tasques a partir de dissenys oberts, que tot i ser font d'ambiguitat i risc poden ajudar a construir significats sobre el contingut proposat en un determinat projecte de treball. La premissa és: ensenyar es facilitar l'aprenentatge. Tant docent com discent són protagonistes i tenen dret a escollir que s'estudiarà i com. 

Per últim, es presenta un decàleg amb suggerències sobre com contribuir a ús cognitiu de les TIC:

1. Allò rellevant ha de ser sempre allò educatiu, i no pas allò tecnològic.

2. L'ús d'ordinadors a les aules no et millor o pitjor docent, així com tampoc augmenta la motivació ni el rendiment dels alumnes. 

3. El mètode juntament amb les activitats planificades són les que promouen un tipus o altre d'aprenentatge. 

4. Les TIC haurien d'emprar-se de forma que l'alumnat aprengui fent coses amb la tecnologia. 

5. Les TIC haurien d'utilitzar-se tant com a recursos de recolzament per a l'aprenentatge acadèmic com per a l'adquisició i desenvolupament de competències específiques. 

6. Promoure tant les tasques intel·lectuals com socials. 

7. Fomentar tant el treball individual com el cooperatiu.

8. Cal fer explícit no només l'objectiu i contingut de l'aprenentatge curricular, sinó també el tipus d'habilitat tecnologica que es vol promoure. 

9. Evitar la improvisació. 

10. Les activitats d'utilització dels ordinadors haurien d'estar integrats i ser coherents amb els objectius i continguts curriculars que s'estan ensenyant. 

En conclusió, la innovació tecnològica no té perquè significar necessàriament millora educativa. Cal tenir en compte molts factors i ser conscients de l'ús que li donem a aquests artefactes, tant per part dels alumnes com per part del professorat. Tanmateix, cal pendre en consideració diferents aspectes i concepcions sobre les noves tecnologies i l'educació abans de la seva posada en pràctica. 

Symbaloo

L'altre dia , a classe, la professora ens va ensenyar una eina molt útil per a la organització. Es diu Symbaloo, el seu enregistrament és gratuït i és molt fàcil de configurar i de fer servir. Es tracta de crear una pàgina d'inici amb les teves pàgines d'Internet més visitades o més importants des del teu punt de vista, a més, tens la possibilitat d'agrupar-les segons àrees d'interès i també de canviar el disseny del mateix. 

Les possibilitats són infinites per dissenyar i organitzar la teva vida virtual, però des de l'inici et dóna una sèrie de pàgines per defecte, com per exemple google maps per a rutes, l'imbd per pel·lícules, el gmail, diaris més llegits, facebook, youtube, etc. 

Des del meu punt de vista em va semblar molt enginyós i profitós per facilitar-me la navegació i gestionar la meva vida virtual. Per tal de que us feu una idea, us penjo aquí el meu propi Symbaloo, tot i que encara està en construcció. 

La ràdio

El passat divendres dia 8 de novembre, tots nosaltres vam assistir a una classe pràctica de com fer un programa de ràdio. L'experiència va ser molt interessant i enriquidora i, a més, la vam dur a terme a la pròpia facultat, amb el propi material d'aquesta. 

Primerament, la professora va començar per explicar que era cada cosa i per a què servia, ja que tots havíem vist alguna vegada la caixa de ràdio, que incorpora una taula de so on es connecten els diferents microfóns, ja siguin de peu, inalàmbrics o de petaca, els altaveus, els amplificadors, etc. A més a més, va explicar amb detall i de forma visual com i on connectar cada cosa i quins avantatges i inconvenients té cada aparell. 

Van continuar provant diferents veus d'alumnes per veure com podíem ajustar-les per donar-lis un to adient per un programa de ràdio. La veu és l'element més important en la ràdio, cal cuidar-la i tenir-ne cura de com la fem servir i de com sona per als nostres oients. 

Un cop escollides les nostres representants radiofóniques vam elaborar entre tots i totes un guió de ràdio, és a dir, una taula semblant a la següent: 

On s'especifica que dirà cadascú, quina melodia s'emprarà a l'inici i al final, quants segons, qui és cada micro, etc. 

Finalment, quan ja ho teníem tot llest, vam començar amb el programa radiofònic que tractava de donar una notícia sobre la Festa Major de la Universitat Autònoma de Barcelona, celebrada just el dia d'abans i que va tenir una assistència multitudinària. Per tal de poder enregistrar el programa vam emprar el programa Audacity, un senzill programa d'enregistrament i edició de so, molt útil i popular per aquestes tasques. 

En definitiva, vam desenvolupar una classe dinàmica, divertida i enriquidora per a tots i totes, on vam conèixer una altra forma d'utilitzar les TIC i d'ensenyar noves possilitats d'aprendre als nens i joves. 

Experiències amb M-learning

El passat 25 d'octubre, el professor Josep Mª Silva va venir a classe per oferir-nos una conferència sobre M-learning. En Josep Mª Silva treballa actualment com a Gestor Territorial de l'Àrea TIC al Vallès Occidental, és mestre especialitzat en l'ús de les noves tecnologies a l'educació mitjançant el desenvolupament de projectes innovadors amb codis QR i Realitat Augmentada.

Per començar, definirem tres conceptes importants: 

Primerament, el concepte M-learning fa referència a l'aprenentatge a través dels dispositius móbils, és a dir, que és el mateix que el e-learning però mitjançant un dispositiu diferent. Consultar apunts de l'escola o practicar l'anglès al móbil és la nova moda, i per aquest motiu s'estan obrint noves possibilitats i reptes a l'àmbit educatiu. A partir de la següent imatge podem fer més palpable aquesta definició: 

En segon lloc definirem els codis QR, els quals són un tipus de codis de barres però bidimensionals. La informació està codificada dins d'un quadrat, tot permetent emmagatzemar una gran quantitat d'informació alfanúmerica. Són fàcilment identificables i tan sols cap apropar el móbil per saber que diuen aquests. Els seus usos són variats però bàsicament serveixen per fer publicitat, campanyes de marketing, disseny gràfic, donar a conèixer webs, blogs, etc. A tall d'exemple he dissenyat un codi QR per tal de donar publicitat a aquest propi blog. 

En últim lloc, vull definir el concepte de realitat augmentada, la Universitat de Girona ens dóna una definició molt acurada i fàcil d'entendre:

"La realitat augmentada és una tecnologia emergent en el camp de les tecnologies de la informació que tracta sobre la combinació del món real amb dades i continguts generats per ordinador (realitat virtual) en la qual objectes gràfics i continguts multimèdia són combinats amb seqüències filmades del món real en temps real. L'objectiu d'aquesta tecnologia és augmentar la informació que ens aporten els objectes del món real que observem incorporant informació, gràfics i objectes multimèdia propis d'entorns virtuals, com ara Internet, a la visualització d'aquests objectes."

El treball d'en Josep Mª Silva rau en la relació existent entre tots tres conceptes, així doncs, realitza un treball molt novedós, dinàmic i actual. En aquest sentit podem destacar algunes de les avantatges amb les quals compta aquest treball. D'una banda entenem que el bon ús del M-learning pot arribar a millorar el rendiment gràcies a la major implicació dels estudiants enfront de l'ensenyament tradicional a més de la personalització d'aquest ensenyament. Es tracta d'un mètode atractiu i modern que crida l'atenció dels joves i que permet aprendre de forma dinàmica i sense cap altra tipus de material que el telefón móbil.  

D'altra banda i respecte al funcionament dels codis QR aquests ofereixen un ampli ventall de possibilitats ja que per exemple, es pot canviar el contingut del codi sense haver de canviar el codi. De la mateixa manera, suposa un estalvi important alhora de publicar informació i també dóna oportunitats tals com la ubicuitat i la versatilitat. No obstant, cal tenir en consideració el que suposa socialment aquest tipus de tecnologia, i es que hem de vigilar el que publiquem i deixem de publicar, és a dir, control de la privacitat. Alhora també no tothom té accés universal a aquest tipus de tecnologia. 

En definitiva, l'aprenentatge M-learning és un nou repte de futur que planteja grans possibilitats però alhora gran interrogants, que com a professionals de l'educació, hem de saber donar respostes adequades per tal de que l'ús del móbil sigui profitós i útil per als estudiants.