Pedagogía de l'interactivitat

Aquest article d'en Roberto Aparici i en Marco Silva ha estat, des del meu punt de vista, molt enriquidor i útil per entendre el necessari canvi que ha d'assumir l'educació en totes les seves dimensions. A més a més, també ens ha servit com a marc teòric del nostre projecte, ja que hem volgut basar-nos en una metodologia interactiva per realitzar el nostre curs formatiu. Volíem superar el vell paradigma de l'educació transmissiva i centrar-nos en un ensenyament que permetés la reflexió, la col·laboració, en definitiva, l'aprenentatge significatiu. 

El text comença parlant sobre com a la major part de cursos i formacions s'empra la metodologia transmissiva, la qual no té en compte la col·laboració ni l'aprenentatge constructiu i connectat. Malgrat la innovació que suposa l'educació on-line, aquesta tampoc sembla capaç d'utilitzar una metodologia diferent, i acaba per caure en els mateixos tòpics. Així doncs, es necessari desenvolupar un aprenentatge que sigui autogestionat pels propis alumnats, perquè és d'aquesta manera que s'acaba produint un aprenentatge vertader. Aquest nou aprenentatge ha de ser confeccionat per part de tots i totes, ja que no hi ha ningú que posseeixi tot el coneixement social i cultural necessari. 

En segon lloc, s'explicita la diferència entre un model <<feed-back>> i un model <<feed-feed>>. El primer, suposa un reforç dels missatges de la font d'informació i reprodueix el camí i les pautes de l'emissor, és a dir, està articulada des del punt de vista del docent, qui controla l'acte educatiu i no prén en consideració a la resta de participants. El segon, considera que tots els participants s'han d'alimentar uns dels altres, cal que es formi un connexió entre tots els interactuants on no s'estableixin divisions de cap tipus. Aquest segon model considera que tots els participants tenen la capacitat de crear continguts i de interrelacionar-se. 

Tanmateix, la xarxa es presenta com un sistema obert als participants que permet la autoría i la co-creació en l'intercanvi d'informació i la construcció del coneixement. Per tant, la web és un mitjà pel model feed-feed, on es permet la immersió i la manipulació de tots els continguts, més enllà de les relacions espaials i temporals a les quals es veuen sotmesos els mitjans tradicionals. Així doncs, la xarxa genera un canvi profund basat en: 

- Un ecosistema d'emissors que no envien els seus missatges de forma unilateral. 

- El missatge és obert, manipulable, dinàmic, palpable...

- Transformació del paper del clàssic receptor. 

Per tal de desenvolupar un model d'aquestes condicions es requereix d'una participació completa i que, per donar-se aquesta, necessita alhora de connexió, solidaritat, compromís i col·laboració entre tots els membres de la comunitat. Totes aquestes idees transformadores generen dubtes i pors, tant a docents com a discents, per això és imprescindible temps per tal de que assumeixin que tots som productors, realitzadors i autors del coneixement. 

En tercer lloc, s'observen quins haurien d'estar els principis de la interactivitat, ja que aquesta està basada en: 

- La participació - intervenció: intervenir en el contingut de la informació o modificar el missatge. 

- Bidireccionalitat - hibridació, és a dir, co-creació 

- Permutabilitat - potencialitat. 

En últim lloc, es parla del paper que jugaria el professor, ja que aquest ha d'oferir un camp de possibilitats, de camins oberts i d'espais per construir, però sempre sense perdre de vista la coherència amb la seva opció crítica però obert a ampliacions i modificacions proposades pels alumnes. Per tot això cal que el professor tingui un alt grau d'humilitat. La seva responsabilitat és la de mediar en la construcció d'una forma diferent de pensament que qüestiona, fins i tot, la seva pròpia professió. 

En conclusió, existeixen quatre grans diferències amb l'escola que cal salvar; l'escola reconeixe l'autor individual mentre que la cultura participativa en la xarxa parla de coautoria i intel·ligència col·lectiva; l'escola prima allò racional per sobre de l'emocional, ans al contrari que a la xarxa; l'escola es basa en mostrar veure i definir mentre que a la xarxa es parla de simulació i immersió; l'escola es centra en el mestre, el currículum i el llibre com veritats inamovibles quan la xarxa es un inmens arxiu, una biblioteca de sabers diferents i inconmesurables. Així doncs, la pedagogía de la interactivitat busca que tots aprenguem amb tots en un context d'incertesa que requereix d'un esforç de re-creació, d'invenció per part de tots i totes, amb el diàleg i la participació com a motors principals. 

Docència virtual i aprenentatge autònom: algunes contribucions a l'espai europeu d'educació superior.

El següent article també ha estat escrit per l'Alejandra Bosco i aquest busca descriure i analitzar els casos on es fan servir les TIC amb resultats positius d'innovació. M'ha resultat un article interessat ja que analitza en profunditat alguns projectes que s'han portat a terme a l'àmbit universitari, així com els seus punts forts i dèbils.

En primer lloc, cal especificar que tot i que intervenen multitud de factors i fenomens complexes, la digitalització de la informació basada en l'ús de la tecnologia informàtica representa la gran revolució tècnico cultural del present, alhora que, en conseqüència, suposa una oportunitat per tal de transformar les formes típiques i tradicionals d'ensenyament. Així doncs, els grans reptes amb els quals es troba l'educació en aquests moments són: la integració de les noves tecnologies en el sistema i cultura escolar, la reestructuració de les finalitats i els mètodes d'ensenyament, l'extensió de la formació a través de xarxes d'ordinadors, la revisió i replantejament de la formació ocupacional vers les noves exigències sociolaborals impulsades per les noves tecnologies i el desenvolupament d'accions d'educació no formal.

Totes les universitats han portat a terme iniciatives que impliquen l'ús de les TIC ja sigui en gestió, docència o investigació. No obstant, la presència i ús d'aquestes es molt diferent segons la regió, tot i que van en augment. Els avenços més destacats són la creació i expansió de universitats obertes com la UOC i la UNED. En sí, les tendències apunten a una intensificació en l'ús de les TIC especialment a l'àmbit universitari per les següents raons: intensificació de la cooperació entre institucions, diversificació dels mecanismes d'accès a la formació, ampliació de la oferta acadèmica i alteració de la seva estructura acadèmica i de gestió.

A l'article s'expliciten, així mateix, els objectius plantejats en la Declaració de Bolonia, els quals són:

- Adoptar un sistema de titulacions comprensible i comparable per promoure les oportunitats de treball i la competitivitat internacional.

- Basat en dos nivell, el primer pertinent per al mercat de treball europeu i el segon vinculat a les titulacions de postgrau.

- Fomentar la mobilitat.

- Establir un sistema comú de crèdits per fomentar la comprabilitat dels estudis i promoure la mobilitat.

- Impolsar la cooperació europea per garantir la qualitat.

- Promoure la dimensió europea de l'educació superior.

Totes aquestes premisses concluen en la posada en pràctica de processos d'innovació curricular on la organització de la docència estaria més relacionada amb el desenvolupament d'activitats que no en l'assistència a classe, on el coneixement s'hauria de construir a partir d'aquestes activitats i on l'avaluació seria únicament l'argumentació d'aquestes. Però tot això suposa molts canvis en tots i cadascun dels elements que conformen l'acte educatiu:

- Major protagonisme de l'estudiant.

- Formació basada en el desenvolupament de competències.

- Adquisició d'eines d'aprenentatge per part de l'alumnat.

- Desenvolupament de nous coneixements i habilitats per part del professorat.

- Incorporació de les TIC als processos d'E-A.

- Comunicació interpersonal i treball en equip.

En segon lloc, s'explica de forma extensa i clara el projecte EVAINU (Nous Entorns d'Aprenentatge i Innovació en la Universitat del Present-Futur) que va ser financiat per la UAB i que va constituir una primera aproximació a l'estudi de l'ús de les TIC en el desenvolupament de la docència universitària. Així mateix, la finalitat de la investigació pròpiament dita és la identificació de noves modalitats d'impartir formació en la universitat que involucraran l'ús de les TIC.

La hipòtesis es centra en que la integració de les TIC en els processos d'ensenyament i aprenentatge no necessàriament suposen una millora d'aquests processos. En l'estudi s'analitzen diferents carreres universitàries i també diferents assignatures.

Els principals resultats d'aquest són que el desenvolupament de materials específics per a la docència ha suposat una gestió diferent del procés d'E-A, i tot i que el professorat i l'alumnat reconeixen els seus avantatges, com ara el fet de comptar amb un contingut molt més organitzat, així com la revisió en profunditat de tots els continguts i mètodes, aquests han donat resposta, en gran mesura, a la necessitat de reemplaçar les tradicionals classes universitàries en general de caràcter expositiu.

D'altra banda, un segon resultat ha estat el desenvolupament d'estratègies didàctiques més centrades en l'estudiant, qui passa a ser receptor actiu del coneixement alhora que el professor es un facilitador d'aquest aprenentatge. Cal que els docents abandonin el seu paper convencional de proveedors per convertir-se en qui crea les condicions i l'entorn adequat perquè l'alumne desenvolupi les seves competències d'autonomia i iniciativa. En l'estudi es veu clar que la gestió electrònica de la informació i la comunicació apunta als nous rols que s'han de donar entre discents i docents.

En tercer lloc, i com a conclusions, s'estableix que tots dos resultats fan viable el desenvolupament d'un aprenentatge més autònom, és a dir, més actiu, compromés i significatiu. A més, els materials i estratpegies permeten la pròpia reflexió sobre el procés d'ensenyament. Els principals problemes es que es continua pensant en clau pressencial, que el professorat gairebé no té la formació suficient per desenvolupar propostes tecnològiques alternatives i tampoc disposa d'habilitats per al desenvolupament de materials que aprofitin el caàcter interactiu dels recursos digitals.

En conclusió, encara es necessiten desenvolupar més accions que impliquin: un major recolzament institucional a aquest tipus d'innovacions docents i un major incentiu a la formació docent.

De la suposada relació entre tecnologia i innovació educativa: quan les TIC milloren l'educació?

En aquest article de l'Alejandra Bosco, s'explicita que es allò que anomenen tecnologia educativa i quins són els seus origens. Tanmateix, també es posa de manifest com millorar l'educació a partir de la tecnologia. Aquest text m'ha agradat perquè comprén els origens i les diferències entre els termes tecnologia, educació i innovació, la qual cosa es necessària i imprescindible per enfocar l'educació d'una forma viable, eficient i eficaç.

En primer lloc, s'exposa com la tecnologia ha millorat la nostra vida i, en conseqüència també ha millorat l'educació amb la creació del terme tecnologia pedagògica. Bàsicament del que es tracta es de controlar el procès educatiu, tot preveint els seus resultats i l'eficàcia d'aquests. Així doncs, el procés d'innovació passa a ser l'elecció del mitjà més efectiu per arribar a una finalitat, amb la premissa de la utilització de l'instrument més nou ja que se suposa que aquest aportarà millors resultats. 

En aquest apartat també es fa incidència sobre la importància que li donem a la ciència i a la tecnologia, les quals solen ser inquestionables i tota la societat es sotmet als seus designis tant si són o no millores substancials. No obstant, hem de tenir en compte que la ciència i la tecnologia no són neutrals sinó que són construccions socials que, a més, han anat evolucionant no en base a millores sinó en base a la persuasió, avaluació i la força. Dit d'una altra manera, sempre hi ha hagut múltiples possibilitats però s'han acabat per imposar aquelles que en un determinat moment aprofitaren o crearen certes condicions per tal d'imposar-se, per tant, no sempre equivalen a avenços. 

Tanmateix, les tecnologies artefactuals, organitzatives i simbóliques no estan exemptes d'un context social i cultural, que fan que tingui un o altre aspecte o característica. Així, aquestes acaben per incidir en la vida i la organitazió social, i s'obtenen diferents resultats amb dependència del context. 

En segon lloc, el text explicita en quins casos les TIC milloren l'educació. Tot i que resulta difícil trobar un concepte unívoc d'innovació es distingueixen tres aspectes sobre els quals recauen les millores o novetats: 

- L'ús de nous materials o recursos 

- L'ús de nous enfocaments d'aprenentatge, activitats o estratègies

- L'elaboració de noves teories pedagògiques relaciones amb noves polítiques o programes

Generalment, en parlar d'innovacions curriculars es fa referència a la primera característica, tot i que les altres dos són igual d'importants, ja que són finalment aquestes les que donen un o altre valor a l'ús de qualsevol artefacte. 

El domini cognitiu o ús intel·ligent d'aquestes eines implica un ús professional i contextualitzat de les TIC, tot passant alhora per un domini intrumental o tècnic de la tecnologia, encara que sigui a nivell bàsic. Aquest mateix inclou des de l'accès a fonts d'informació fins al desenvolupament de les TIC en el propi camp de coneixement. No per casualitat aquest ús intel·ligent també involucra l'alumnat, qui ha de donar sentit a la informació presentada en diferents llenguatges i suports, així com ser receptius actius de missatges. En conseqüència aquests seran més crítics amb el seu context i desenvoluparan diferents formes d'expressió. En definitiva, es millor promoure un ús reflexiu per sobre d'una forma reproductiva. 

Cal que el professorat organitzi el contingut i les tasques a partir de dissenys oberts, que tot i ser font d'ambiguitat i risc poden ajudar a construir significats sobre el contingut proposat en un determinat projecte de treball. La premissa és: ensenyar es facilitar l'aprenentatge. Tant docent com discent són protagonistes i tenen dret a escollir que s'estudiarà i com. 

Per últim, es presenta un decàleg amb suggerències sobre com contribuir a ús cognitiu de les TIC:

1. Allò rellevant ha de ser sempre allò educatiu, i no pas allò tecnològic.

2. L'ús d'ordinadors a les aules no et millor o pitjor docent, així com tampoc augmenta la motivació ni el rendiment dels alumnes. 

3. El mètode juntament amb les activitats planificades són les que promouen un tipus o altre d'aprenentatge. 

4. Les TIC haurien d'emprar-se de forma que l'alumnat aprengui fent coses amb la tecnologia. 

5. Les TIC haurien d'utilitzar-se tant com a recursos de recolzament per a l'aprenentatge acadèmic com per a l'adquisició i desenvolupament de competències específiques. 

6. Promoure tant les tasques intel·lectuals com socials. 

7. Fomentar tant el treball individual com el cooperatiu.

8. Cal fer explícit no només l'objectiu i contingut de l'aprenentatge curricular, sinó també el tipus d'habilitat tecnologica que es vol promoure. 

9. Evitar la improvisació. 

10. Les activitats d'utilització dels ordinadors haurien d'estar integrats i ser coherents amb els objectius i continguts curriculars que s'estan ensenyant. 

En conclusió, la innovació tecnològica no té perquè significar necessàriament millora educativa. Cal tenir en compte molts factors i ser conscients de l'ús que li donem a aquests artefactes, tant per part dels alumnes com per part del professorat. Tanmateix, cal pendre en consideració diferents aspectes i concepcions sobre les noves tecnologies i l'educació abans de la seva posada en pràctica. 

Experiències amb M-learning

El passat 25 d'octubre, el professor Josep Mª Silva va venir a classe per oferir-nos una conferència sobre M-learning. En Josep Mª Silva treballa actualment com a Gestor Territorial de l'Àrea TIC al Vallès Occidental, és mestre especialitzat en l'ús de les noves tecnologies a l'educació mitjançant el desenvolupament de projectes innovadors amb codis QR i Realitat Augmentada.

Per començar, definirem tres conceptes importants: 

Primerament, el concepte M-learning fa referència a l'aprenentatge a través dels dispositius móbils, és a dir, que és el mateix que el e-learning però mitjançant un dispositiu diferent. Consultar apunts de l'escola o practicar l'anglès al móbil és la nova moda, i per aquest motiu s'estan obrint noves possibilitats i reptes a l'àmbit educatiu. A partir de la següent imatge podem fer més palpable aquesta definició: 

En segon lloc definirem els codis QR, els quals són un tipus de codis de barres però bidimensionals. La informació està codificada dins d'un quadrat, tot permetent emmagatzemar una gran quantitat d'informació alfanúmerica. Són fàcilment identificables i tan sols cap apropar el móbil per saber que diuen aquests. Els seus usos són variats però bàsicament serveixen per fer publicitat, campanyes de marketing, disseny gràfic, donar a conèixer webs, blogs, etc. A tall d'exemple he dissenyat un codi QR per tal de donar publicitat a aquest propi blog. 

En últim lloc, vull definir el concepte de realitat augmentada, la Universitat de Girona ens dóna una definició molt acurada i fàcil d'entendre:

"La realitat augmentada és una tecnologia emergent en el camp de les tecnologies de la informació que tracta sobre la combinació del món real amb dades i continguts generats per ordinador (realitat virtual) en la qual objectes gràfics i continguts multimèdia són combinats amb seqüències filmades del món real en temps real. L'objectiu d'aquesta tecnologia és augmentar la informació que ens aporten els objectes del món real que observem incorporant informació, gràfics i objectes multimèdia propis d'entorns virtuals, com ara Internet, a la visualització d'aquests objectes."

El treball d'en Josep Mª Silva rau en la relació existent entre tots tres conceptes, així doncs, realitza un treball molt novedós, dinàmic i actual. En aquest sentit podem destacar algunes de les avantatges amb les quals compta aquest treball. D'una banda entenem que el bon ús del M-learning pot arribar a millorar el rendiment gràcies a la major implicació dels estudiants enfront de l'ensenyament tradicional a més de la personalització d'aquest ensenyament. Es tracta d'un mètode atractiu i modern que crida l'atenció dels joves i que permet aprendre de forma dinàmica i sense cap altra tipus de material que el telefón móbil.  

D'altra banda i respecte al funcionament dels codis QR aquests ofereixen un ampli ventall de possibilitats ja que per exemple, es pot canviar el contingut del codi sense haver de canviar el codi. De la mateixa manera, suposa un estalvi important alhora de publicar informació i també dóna oportunitats tals com la ubicuitat i la versatilitat. No obstant, cal tenir en consideració el que suposa socialment aquest tipus de tecnologia, i es que hem de vigilar el que publiquem i deixem de publicar, és a dir, control de la privacitat. Alhora també no tothom té accés universal a aquest tipus de tecnologia. 

En definitiva, l'aprenentatge M-learning és un nou repte de futur que planteja grans possibilitats però alhora gran interrogants, que com a professionals de l'educació, hem de saber donar respostes adequades per tal de que l'ús del móbil sigui profitós i útil per als estudiants. 

WordPress

Aquesta entrada tractarà sobre un programa molt semblant a aquest mateix, el Wordpress. Aquest és un sistema de creació web que es basa en la publicació d'entrades periòdiques, com un quadern de bitàcora on es poden inserir imatges, vídeos, pàgines web... Però el més important es que és un espai on poder donar la teva pròpia opinió i plasmar els coneixements adquirits. 

Punts forts: 

- Compta amb un sistema de plantilles que es pot personalitzar 

- Disseny senzill per facilitar l'ús

- Fàcil instal·lació, actualització i personalització

- Es pot treballar amb altres eines, com per exemple, aquesta mateixa, Blogger

- Permet fer comentaris i comunicar-se entre diferents blogs

- Forma senzilla on les persones poden llegir allò publicat i comentar-ho

- Pot ser una eina atractiva i interactiva per als alumnes

- Tenir accés a la informació i les activitats proposades a l’aula a totes hores i des de qualsevol lloc, dins o fora de l’escola

- La informació l'han de cercar i penjar els alumnes per ells mateixos

Punts febles: 

- Requereix de manteniment i actualització periòdica per tal de que sigui interessant i atractiu

- No hi ha cap tipus de filtratge de la informació

- S'ha de treballar molt bé i amb molta cura per tal de que els alumnes siguin constants amb aquest

L'aplicació d'aquesta eina es pot donar en una gran diversitat de contextos i àmbits però és molt difícil treballar depèn amb quins col·lectius ja que requereix d'una gran implicació i motivació per part d'aquests.  

El valor afegit del Moodle

En les darreres classes hem estat analitzant diferents eines educatives que es basen directament en les TIC. Són eines totalment multimèdia que, com el moodle, únicament tenen sentit a la xarxa. Les aules moodle porten ja uns anys fent que les escoles i universitats puguin disposar d'una eina clau per a la comunicació i interacció entre alumnes i professors, fins i tot en alguns llocs, amb pares també. 

Les aules moodle es poden definir com una plataforma interactiva que serveix d'enllaç entre els diferents agents que la poden utilitzar. Aquí els professors poden penjar material didàctic, activitats d'aprenentatge, enllaços d'interes, etc. i rebre, alhora, la retroalimentació per part dels alumnes  que la fan servir. 

Desprès de poder emprar aquesta eina des de l'altra banda, és a dir, com a professor o persona que s'encarrega de dinamitzar l'aprenentatge, ja que sempre l'he utilitzada com a alumne i mai havia pogut comprovar com era el seu funcionament intern, podem destacar els següents punts forts i punts febles. 

Com a punts forts crec que és un aplicatiu molt senzill i fàcil d'utilitzar, i que qualsevol persona amb unes nocions mínimes d'informàtica pot fer-la servir. A més a més, gràcies a la seva organització és molt senzill desenvolupar l'aprenentatge sobre un tema concret, de la mateixa manera que es poden penjar tot tipus de recursos, ja siguin vídeos, pàgines webs, imatges, etc. Tot i així, també dóna la possibilitat d'inserir activitats pròpies. En definitiva, és un aplicatiu que dóna la possibilitat d'una gran interactivitat i dinamicitat entre uns i altres. 

D'altra banda, i com punts febles, trobem que està massa encarada a l'àmbit institucional i que, tot i que tothom que així ho desitji pot emprar-ho, es necessari registrar-se. Per un altre costat, el moodle és una eina que requereix de molt temps i dedicació pel que fa a la seva posada en marxa, manteniment, actualització i avaluació continua. Per últim, i no ben bé com a punt negatiu, hem valorat que el disseny tan senzill fa que no cridi gaire l'atenció en els nens i que el trobin massa avorrit i semblant a un llibre. 

Per últim, i com ja he comentat, tot i que es un aplicatiu bastant institucionalitzat permet l'adaptació a altres àmbits menys formals, així com a diferents grups d'edat i col·lectius.