Exercici d'avaluació

  1.  De TIC a Tac, el difícil tránsito de una vocal.

En aquesta afirmació l’autor ens fa reflexionar sobre la importància d’altres elements molt més enllà de les pròpies TIC. Així el context escolar, la cultura que es desprèn de les pràctiques, les metodologies utilitzades a l’aula, el paper del docent, ... Són molt més rellevants del que ens pensem i, per aquest motiu, també cal tenir-los en compte. En el propi article de Sancho es comenta, doncs, que de per sí soles les TIC no milloren l’educació i l’aprenentatge, es requereix d’un canvi molt més profund a nivell educatiu. Hem  de deixar d’entendre l’educació com a simple transmissió de coneixements i començar a comprendre que qui ensenya també pot aprendre i que qui aprèn també pot ensenyar, és a dir, reinventar els rols dels docents i dels discents. Per assolir-ho cal que siguin els professors els que facin de guies i acompanyadors de l’ensenyament perquè el que importa ja no es transmetre coneixements sinó facilitar i seduir a l’altre per tal de que aprengui per si mateix.

En aquest sentit, he volgut destacar algunes de les pràctiques, suggerències  o metodologies que posa de manifest l’Alejandra Bosco Paniagua en el seu article de l’any 2008 ( De la supuesta relación entre tecnología y innovación educativa: ¿Cuándo las TIC mejoran la educación). D’una banda, hem de començar a centrar-nos en l’ensenyament sense que sigui tan important quant novedós i modern sigui un aparell tecnològic. En aquest sentit es referència, com a l’article de Sancho, que únicament per emprar les TIC no es millora l’educació sinó que s’ha de posseir un mètode o activitats planificades que motivin i que interessin, a ser possible amb l’ús de les TIC. D’altra banda, emprar aquestes tecnologies hauria d’anar encaminat a l’assoliment de diversos tipus de competències: tant tecnològiques, com acadèmiques, socials i intel·lectuals. A més de l’adquisició d’habilitats per treballar tant individual com col·lectivament. Amb aquest motiu, s’ha d’evitar la improvisació, és a dir, totes aquestes competències i habilitats han d’estar pensades i reflexionades per tal de que no siguin activitats paral·leles a les activitats comuns sinó que estiguin planificades per estar integrades amb la resta del currículum escolar.  

En definitiva i des del meu punt de vista, no podem elaborar un currículum on cada assignatura estigui separada de la resta. El coneixement no es pot dividir i l’ús de les TIC pot afavorir aquesta adquisició si són emprades de manera eficient i coherent. Cal una modificació en profunditat del currículum escolar, del paper dels protagonistes de l’acte educatiu, de les activitats i metodologies emprades i, també de la concepció de la educació en general.

   2. Interactivitat

Per donar resposta a aquesta segona pregunta hem centraré en l’article de Roberto Aparici i Marco Silva del 2012 (Pedagogía de l’interactivitat) tant per explicar què és la interactivitat com per analitzar el seu ús. El que es desprèn d’aquest text es que necessitem un canvi per afrontar l’educació, un canvi profund, holístic i integral de tota la societat. Parafrasejant el que ells diuen cal superar el vell paradigma de l’educació transmissiva (on aprendre significa escoltar un professor i el coneixement es dins d’un llibre o dins les TIC)  i centrar-nos en un ensenyament que permeti la reflexió, la col·laboració i, en definitiva, l’aprenentatge significatiu. Aquest nou ensenyament interactiu estaria centrar en el model <<Feed- Feed>>, on es considera que tots els participants tenen la capacitat de crear continguts i de interrelacionar-se, tot permetent l’autogestió, la co-creació i l’intercanvi d’informació i la construcció del coneixement. Mitjançant la web podem establir aquest nou model i superar els mitjans tradicionals, on la veritat ja estava escrita, era inamovible i en cap cas, creada per un mateix.

Tanmateix, per exemplificar aquesta pedagogia tractaré d’explicar com en el nostre propi projecte de l’assignatura, hem volgut salvar el paradigma transmissiu i centrar-nos en l’interactiu. Primerament, val a dir que tot i que la plataforma Moodle és una eina ja coneguda i bastant emprada per molts de nosaltres, vam considerar que ens permetia  crear un espai d’autoría i de construcció del coneixement amb els nostres discents. D’una banda, per què es troba dins de la web 2.0 i d’altra banda, perquè compta amb multituds d’eines i metodologies que així ho permeten. En segona instància, s’ha d’especificar que la nostra intenció era crear un curs que fos realment útil, profitós i significatiu per a ells, tot donant la possibilitat de pensar per si mateixos i exposar els seus dubtes i interessos.

En tercer lloc, també hem volgut assumir canvis en els rols de professors i alumnes. Es considera a tots per igual i l’única diferència es que el docent és el facilitador i guia de l’aprenentatge , però cal deixar clar que ell també estarà aprenent al llarg de tot el procés. Així doncs, l’objectiu es que s’aprengui per descobriment i no per instruccions, que es cooperi i es col·labori per arribar a la construcció del coneixement i que tothom ha de participar amb un alt grau de compromís amb la resta de membres.

En definitiva, la pedagogia interactiva requereix de molt d’esforç i participació i, de la mateixa manera, que per passar de les TIC a les TAC necessita de grans canvis en totes les esferes educatives, polítiques i socials. No obstant, és un canvi pel qual val la pena lluitar i tractar de millorar dia i a dia i pas a pas.

   3. Blog

En el decurs de l’assignatura tots hem anant realitzant un portafoli d’aprenentatge en el qual hem anat publicant entrades sobre allò realitzat a les classes. Des del meu punt de vista, ha estat una eina molt útil per a la organització del contingut d’aquesta, per a la reflexió i, fins i tot, per a la cerca de nova informació. Considero que no puc qualificar el meu blog com únicament reproductor, interactiu o transformador, ja que he anat variant al llarg del curs i no totes les entrades han estat igual d’elaborades o reflexionades. No obstant, crec que està molt més a prop d’un ús reproductor o interactiu que no pas transformador, ja que per assolir aquest es requereix de molta més experiència i reflexió de la qual tinc o almenys de la que m’han ensenyat.

En primer lloc, he fet moltes entrades que estan encaminades cap a la reproducció de coneixements, és a dir, a partir d’allò explicat a classe o llegit fóra d’aquesta, he realitzat una entrada que resumeixi i expliciti allò fet. Com clar exemple pot ser; la meva entrada sobre el text de: docència virtual i aprenentatge autònom  o bé l’entrada sobre la ràdio.

En segona instància, i com a aprenentatge simbòlic interactiu puc dir que són totes aquelles entrades en les quals he tingut la oportunitat de reflexionar i de crear el meu propi coneixement, de que a través de la facilitació d’un coneixement he expressat el que per a mi significa i a través del qual he realitzat, doncs, un aprenentatge significatiu. Per exemplificar-ho citaré un parell d’entrades que em sembla que acompleixen amb aquestes característiques: la de l’article de co-educar la mirada contra els estereotips de gènere i la de l’era tecnològica, on he tingut la oportunitat d’expressar-me i de reflexionar sobre aquells coneixements que em van ser facilitats.

Per últim, i com aprenentatge transformador, cal dir que considero que aquest és un aprenentatge que surt d’un mateix, que està inspirat per la pròpia curiositat i ganes d’aprendre i que, per aquets motiu, rep aquest nom, ja que acaba per transformar la persona de simple consumidora d’informació a agent actiu i independent d’aquest consum. Per manca de temps i poder també una mica per desconeixença no m’he centrat gaire en aquest aspecte del blog, malgrat tot crec que hi ha entrades que sí que ho reflecteix, tals com: l’entrada del Symbaloo, en la qual moguda per la curiositat vaig buscar i aprendre a utilitzar un programa que es va esmentar a classe i que ara utilitzo asiduament i la de la Il·lusió de la tecnologia, on vaig  buscar i elaborar la informació que des del meu punt de vista vaig considerar encertada.

   4 . Reflexió

Personalment, considero que les dues primeres preguntes han estat una reflexió sobre quelcom que ja havíem fet i que repassant articles i antigues entrades es podia respondre. Més enllà d’això estava l’aportació personal que he cregut convenient de fer-ne, ja que per a mi, un canvi en l’educació, tant pel que fa a les TIC com pel que fa a la interactivitat és molt necessari i és una causa en la qual no només estic a favor sinó que tracto i tractaré de portar-la a la pràctica. Per tant, tot i que ja havia reflexionat sobre això m’ha anat bé fer una síntesis de les meves idees principals.

En segon lloc, i respecte a la pregunta 3 aquesta m’ha semblat molt enriquidora i interessant, ja que no m’havia parat a distingir i diferenciar unes entrades de les altres segons els seus usos. Crec que ha fet que reflexioni sobre quines són les condicions necessàries per tal de que es donin uns o altres i de què signifiquen per a mi.