divendres, 13 de desembre del 2013

De la suposada relació entre tecnologia i innovació educativa: quan les TIC milloren l'educació?

En aquest article de l'Alejandra Bosco, s'explicita que es allò que anomenen tecnologia educativa i quins són els seus origens. Tanmateix, també es posa de manifest com millorar l'educació a partir de la tecnologia. Aquest text m'ha agradat perquè comprén els origens i les diferències entre els termes tecnologia, educació i innovació, la qual cosa es necessària i imprescindible per enfocar l'educació d'una forma viable, eficient i eficaç.



En primer lloc, s'exposa com la tecnologia ha millorat la nostra vida i, en conseqüència també ha millorat l'educació amb la creació del terme tecnologia pedagògica. Bàsicament del que es tracta es de controlar el procès educatiu, tot preveint els seus resultats i l'eficàcia d'aquests. Així doncs, el procés d'innovació passa a ser l'elecció del mitjà més efectiu per arribar a una finalitat, amb la premissa de la utilització de l'instrument més nou ja que se suposa que aquest aportarà millors resultats. 

En aquest apartat també es fa incidència sobre la importància que li donem a la ciència i a la tecnologia, les quals solen ser inquestionables i tota la societat es sotmet als seus designis tant si són o no millores substancials. No obstant, hem de tenir en compte que la ciència i la tecnologia no són neutrals sinó que són construccions socials que, a més, han anat evolucionant no en base a millores sinó en base a la persuasió, avaluació i la força. Dit d'una altra manera, sempre hi ha hagut múltiples possibilitats però s'han acabat per imposar aquelles que en un determinat moment aprofitaren o crearen certes condicions per tal d'imposar-se, per tant, no sempre equivalen a avenços

Tanmateix, les tecnologies artefactuals, organitzatives i simbóliques no estan exemptes d'un context social i cultural, que fan que tingui un o altre aspecte o característica. Així, aquestes acaben per incidir en la vida i la organitazió social, i s'obtenen diferents resultats amb dependència del context. 

En segon lloc, el text explicita en quins casos les TIC milloren l'educació. Tot i que resulta difícil trobar un concepte unívoc d'innovació es distingueixen tres aspectes sobre els quals recauen les millores o novetats: 
- L'ús de nous materials o recursos 
- L'ús de nous enfocaments d'aprenentatge, activitats o estratègies
- L'elaboració de noves teories pedagògiques relaciones amb noves polítiques o programes

Generalment, en parlar d'innovacions curriculars es fa referència a la primera característica, tot i que les altres dos són igual d'importants, ja que són finalment aquestes les que donen un o altre valor a l'ús de qualsevol artefacte. 

El domini cognitiu o ús intel·ligent d'aquestes eines implica un ús professional i contextualitzat de les TIC, tot passant alhora per un domini intrumental o tècnic de la tecnologia, encara que sigui a nivell bàsic. Aquest mateix inclou des de l'accès a fonts d'informació fins al desenvolupament de les TIC en el propi camp de coneixement. No per casualitat aquest ús intel·ligent també involucra l'alumnat, qui ha de donar sentit a la informació presentada en diferents llenguatges i suports, així com ser receptius actius de missatges. En conseqüència aquests seran més crítics amb el seu context i desenvoluparan diferents formes d'expressió. En definitiva, es millor promoure un ús reflexiu per sobre d'una forma reproductiva. 

Cal que el professorat organitzi el contingut i les tasques a partir de dissenys oberts, que tot i ser font d'ambiguitat i risc poden ajudar a construir significats sobre el contingut proposat en un determinat projecte de treball. La premissa és: ensenyar es facilitar l'aprenentatge. Tant docent com discent són protagonistes i tenen dret a escollir que s'estudiarà i com. 

Per últim, es presenta un decàleg amb suggerències sobre com contribuir a ús cognitiu de les TIC:

1. Allò rellevant ha de ser sempre allò educatiu, i no pas allò tecnològic.
2. L'ús d'ordinadors a les aules no et millor o pitjor docent, així com tampoc augmenta la motivació ni el rendiment dels alumnes. 
3. El mètode juntament amb les activitats planificades són les que promouen un tipus o altre d'aprenentatge. 
4. Les TIC haurien d'emprar-se de forma que l'alumnat aprengui fent coses amb la tecnologia. 
5. Les TIC haurien d'utilitzar-se tant com a recursos de recolzament per a l'aprenentatge acadèmic com per a l'adquisició i desenvolupament de competències específiques. 
6. Promoure tant les tasques intel·lectuals com socials. 
7. Fomentar tant el treball individual com el cooperatiu.
8. Cal fer explícit no només l'objectiu i contingut de l'aprenentatge curricular, sinó també el tipus d'habilitat tecnologica que es vol promoure. 
9. Evitar la improvisació. 
10. Les activitats d'utilització dels ordinadors haurien d'estar integrats i ser coherents amb els objectius i continguts curriculars que s'estan ensenyant. 


En conclusió, la innovació tecnològica no té perquè significar necessàriament millora educativa. Cal tenir en compte molts factors i ser conscients de l'ús que li donem a aquests artefactes, tant per part dels alumnes com per part del professorat. Tanmateix, cal pendre en consideració diferents aspectes i concepcions sobre les noves tecnologies i l'educació abans de la seva posada en pràctica. 

divendres, 29 de novembre del 2013

Rúbrica d'avaluació

Fa unes setmanes vam realitzar una activitat pràctica amb el Moodle, en la qual havíem d'actuar com a professors i dissenyar els continguts que exposaríem sobre un determinat tema. En el nostre cas, vam fer-ho sobre el tema de la competència digital en els estudiants. D'aquesta manera els alumnes podríen adquirir coneixements sobre que és la competència digital, com gestionar-la i, fins i tot, com desenvolupar-la. 

En la imatge següent es pot observar aquells documents i vídeos que vam penjar en el nostre tema de Moodle per als nostres suposats estudiants. Són enllaços que ens vam semblar interessants i enriquidors per tal d'aquirir competència digital. Tanmateix, en aquest mateix temari vam crear una activitat pràctica d'avaluació amb una sèrie d'activitats que volíem que els nostres suposats alumnes desenvolupessin a partir de la lectura o visualització i analisis dels continguts. 







Un cop desenvolupat el nostre temari es va proposar realitzar una taula d'avaluació sobre els criteris que empraren en relació a la puntuació que s'haurà de posar a cada alumne. Així doncs, a continuació podeu veure la tauala que hem elaborat per a l'avaluació. 





En aquesta s'exposa una primera columna amb les cinc preguntes o qüestions que ens servirán per avaluar els alumnes. En les següents tres columnes s'especifica quina nota traurà l'estudiant en relació al seu treball, és a dir, sino aprova el temari, si l'aprova o bé si l'aprova amb bona nota. 

Considero que és una rúbrica bastant senzilla que no faria amb els meus propis alumnes, però tenint en compte que els continguts i la proposta pràctica no estan tan elaborats com m'agradaria, hem hagut d'adaptar la rúbrica a aquestes circumstàncies. Igualment, crec que es bastant clara i concisa sobre allò que es demana i sobre la nota que s'obtindrà, la qual cosa la considero un punt molt positiu també. 

dijous, 28 de novembre del 2013

D'allò sòlid a allò líquid: les noves alfabetitzacions davant dels canvis culturals de la Web 2.0

En aquesta entrada farè un resum d'aquest article de Manuel Area i Teresa Pessoa, que vol plantejar què és allò que necessita una persona per ser un alfabet digital. Argumenta que les noves alfabetitzacions són un dret dels individus i una condició necessària per al desenvolupament social i democràtic de la societat en el segle XXI. Així doncs, amb l'exposat en aquest article és suficient per esdevenir un alfabet digital? 





De la cultura sòlida a la informació líquida. 

La metàfora suggereix que el temps actual és un fluxe de producció de informació i coneixement inestable, en constant canvi i transformació, per contra a la producció cultural desenvolupada els segles XIX i XX on primava l'estabilitat d'allò material i físic. 

Internet i la Web 2.0 han modificat les regles del joc tradicionals així com generat nous actors que canvien les nostres experiències respecte a l'oci, la cultura, les comunicacions personals, l'aprenentatge, el treball... Per aquest motiu, precisem de nous enfocaments i models d'alfabetització i aprenentatge.

Característiques de la web 2.0

- La web com a biblioteca universal. Existeix tanta informació a Internet que s'ha acabat per produir el que s'anomena infoxicació, és a dir, que l'excessiva quantitat de dades genera una saturació o intoxicació informacional que provoca una visió confusa i densa sobre la realitat als propis usuaris. Una de les fites de la alfabetització digital és donar la capacitat d'interepretar les dades, donar-lis sentit i significat útil. 



- La web com a mercat. Hem de començar a entendre la informació com una matèria prima de la nova economia. Les indústries de la informació i de serveis on-line en les seves múltiples formes estan esdevenint un dels sectors estratègics en la producció de riquesa d'un país. L'alfabetització també és la formació dels treballadors de la indústria digital i dels ciutadans com a consumidors responsables

- La fragmentació de la cultura. cada unitat o objecte cultural pot ser consumit de forma aislada al context en el qual va ser creat, otorgant-li doncs, un significat ben diferent de l'original.  Tanmateix, estem perdent competències en la redacció de textos llargs, coherents i argumentats. L'alfabetització, doncs, ha de cultivar les competències per tal de que un subjecte domini diversos llenguatges en diverses formes expressives

- Les xarxes socials. La construcció de comunitats o xarxes virtuals permet a l'individu interaccionar i compartir informació amb moltes altres persones alhora que suposa un poderós potencial per l'oci i la comunicació informal també poden tenir utilitats professionals, formatives o d'aprenentatge. L'alfabetització ha de formar als subjectes tant per la seva socialització en comunitats virtuals -amb el desenvolupament de competències de comunicació com l'empatia, els valors democràtics o la cooperació- com per la conscienciació d'allò que ha de ser públic i/o privat. 

- Territori d'expressió multimedia i audiovisual. Es necessari una alfabetització dels subjectes tant com a consumidors d'aquest tipus de productes com a emissors dels mateixos de tal forma que poseeixin habilitats per exressar-se en formats multimedia i audiovisual. 

- Els entorns virtuals interactius. Amb Internet ens podem permetre tenir experiències sensorials en entorns tridimensionals, com per exemple amb la realitat augmentada de la qual vam parlar en una entrada anterior. Els móns artificials que construïm ens permeten vivenciar intenses emocions de comunicació i interacció social. 

Les noves alfabetitzacions. 

Molts autors han abordat la qüestió de l'alfabetització posant de manifest que l'adquisició d'aptituds d'ús intel·ligent de les noves tecnologies ha de passar necessàriament pel domini instrumental de les mateixes juntament amb l'adquisicó de competències relacionades amb la cerca, anàlisis, selecció i comunicació de dades i informacions per tal de que l'alumne transformi la informació en coneixement i esdevingui un productor i consumidor actiu d'informació. 

Els autors ofereixen una proposta teòrica per a l'alfabetització, on es contemplen els àmbits o dimensions d'aprenentatge que s'han citat en l'apartat anterior i les competències i habilitats implicades en tot el procés d'alfabetització com són les competències intrumentals, cogitivo - intel·lectuals, socioculturals, axiològiques i emocionals. 

Ser alfabet significa construir una identitat digital pròpia com a ciutadà autònom, culte i amb valors democràctics. L'alfabetització és un aprenentatge continu en contextos formals i informals d'aprenentatge amb les TIC.  



En aquest apartat passarem a analitzar allò que ha de saber un subjecte alfabetitzat en relació a l'ús de la web 2.0 segons cada dimensió: 

  • Aprendre a utilitzar la biblioteca virtual: saber cercar informació en funció del propòsit donat, localitzar-la, seleccionar-la, analitzar-la i reconstruir-la. S'anomena alfabetització informacional. 
  • Aprendre a utilitzar el mercat de serveis: habilitats d'aquisició i pagament, també formar-se com a treballador i consumidor conscient dels seus drets i responsabilitats en la xarxa. 
  • Aprendre a utilitzar el puzzle de continguts: dominar totes les formes hipertextuals d'organització de la informació tant com a consumidor com a productor de missatges culturals. 
  • Aprendre a utilitzar les xarxes socials: capacitat de participar de forma plena en comunitats interconnectades, desenvolupar comportaments socials basats en la col·laboració i l'intercanvi d'informació. 
  • Aprendre a utilitzar continguts multimedia i audiovisual: formar als subjectes tant pel consum com per a la seva producció, publicació i difusió a través dels entorns digitals. 
  • Aprendre a utilitzar experiències virtuals interactives: adquiri habilitats d'interacció no només amb la màquina, sinó també amb la informació i amb altres humans en temps real i/o diferit per a prendre decisions intel·ligents. 

Per tal d'assolir un model educatiu integral i globalitzador per a l'alfabetització en l'ús de les TIC requereix, tanmateix, del desenvolupament de cinc àmbits competencials que es desenvolupen simultàniament en el subjecte que aprèn. 

  • Competència instrumental: domini tècnic de cada tecnologia i dels seus procediments lògics. 
  • Competència cognitiva - intel·lectual: aprendre a utilitzar de forma intel·ligent la informació tant per accedir a aquesta, com per donar-li significat , analitzar críticament, etc. 
  • Competència sociocomunicacional: habilitats relacionades amb la creació de textos de naturalesa diversa, difondre'ls i poder establir comunicacions fluïdes. Tanmateix, desenvolupar normes de comportament que impliquin una actitud social positiva. 
  • Competència axiològica: aquestes tecnologies no són neutrals, és a dir, que incideixen significativament en el entorn cultural i polític de la nostra societat, així com en l'adquisició de valors ètics i democràtics. 
  • Competència emocional: aprenentatge del control d'emocions negatives, amb el desenvolupament de l'empatia i amb la construcció d'una identitat digital caracteritzada per l'equilibri afectiu i personal en les TIC. 
Conclusions

La finalitat de l'alfabetització es aconseguir que el subjecte es formi una identitat digital com a ciutadà autònom, culte i democràtic en la xarxa. L'educació ha de oferir un accés igualitari a la tecnologia que permeti als subjectes ser crítics i responsables. 

Arran la lectura de l'article considero, des de la meva experiència, que les competències sobre les quals parla el text són indispensable per a ús conscient de les noves tecnologies de la Informació i la comunicació, així com, per ser ciutadans socials i ètics en la societat líquida. Per tant, valoro el que expressen els autors com condicions indispensables i més que suficients per arribar a ser un alfabet digital. 





diumenge, 17 de novembre del 2013

Symbaloo

L'altre dia , a classe, la professora ens va ensenyar una eina molt útil per a la organització. Es diu Symbaloo, el seu enregistrament és gratuït i és molt fàcil de configurar i de fer servir. Es tracta de crear una pàgina d'inici amb les teves pàgines d'Internet més visitades o més importants des del teu punt de vista, a més, tens la possibilitat d'agrupar-les segons àrees d'interès i també de canviar el disseny del mateix. 

Les possibilitats són infinites per dissenyar i organitzar la teva vida virtual, però des de l'inici et dóna una sèrie de pàgines per defecte, com per exemple google maps per a rutes, l'imbd per pel·lícules, el gmail, diaris més llegits, facebook, youtube, etc. 

Des del meu punt de vista em va semblar molt enginyós i profitós per facilitar-me la navegació i gestionar la meva vida virtual. Per tal de que us feu una idea, us penjo aquí el meu propi Symbaloo, tot i que encara està en construcció. 


La ràdio

El passat divendres dia 8 de novembre, tots nosaltres vam assistir a una classe pràctica de com fer un programa de ràdio. L'experiència va ser molt interessant i enriquidora i, a més, la vam dur a terme a la pròpia facultat, amb el propi material d'aquesta. 

Primerament, la professora va començar per explicar que era cada cosa i per a què servia, ja que tots havíem vist alguna vegada la caixa de ràdio, que incorpora una taula de so on es connecten els diferents microfóns, ja siguin de peu, inalàmbrics o de petaca, els altaveus, els amplificadors, etc. A més a més, va explicar amb detall i de forma visual com i on connectar cada cosa i quins avantatges i inconvenients té cada aparell. 

Van continuar provant diferents veus d'alumnes per veure com podíem ajustar-les per donar-lis un to adient per un programa de ràdio. La veu és l'element més important en la ràdio, cal cuidar-la i tenir-ne cura de com la fem servir i de com sona per als nostres oients. 

Un cop escollides les nostres representants radiofóniques vam elaborar entre tots i totes un guió de ràdio, és a dir, una taula semblant a la següent: 

On s'especifica que dirà cadascú, quina melodia s'emprarà a l'inici i al final, quants segons, qui és cada micro, etc. 

Finalment, quan ja ho teníem tot llest, vam començar amb el programa radiofònic que tractava de donar una notícia sobre la Festa Major de la Universitat Autònoma de Barcelona, celebrada just el dia d'abans i que va tenir una assistència multitudinària. Per tal de poder enregistrar el programa vam emprar el programa Audacity, un senzill programa d'enregistrament i edició de so, molt útil i popular per aquestes tasques. 

En definitiva, vam desenvolupar una classe dinàmica, divertida i enriquidora per a tots i totes, on vam conèixer una altra forma d'utilitzar les TIC i d'ensenyar noves possilitats d'aprendre als nens i joves. 




Els mitjans de comunicació

Els mitjans de comunicació són, avui dia, una eina amb molt de poder respecte a la vida social. Són capaços de crear necessitats que no tenim per tal de vendre un producte o d'explicar-nos versions d'un fet per beneficiar un govern o, fins i tot, d'amagar-nos la realitat per interessos econòmics. Actualment, són més poderoros que els governs i, qui controla els mitjans, controla tota la població. Per aquest motiu hem d'anar amb molt de compte amb el que veiem i especialment amb el que crèiem, de la mateixa manera que hem de procurar fer conscients a les noves generacions del poder que tenen els mitjans i de com no ser controlats per aquests. 

Amb aquesta finalitat, la nostra tasca com educadors, es cercar eines per desenvolupar en els joves l'anomenada autonomia crítica, que la definirem de la següent manera: 

“la labor, realmente importante y difícil, del profesor... consiste en desarrollar suficientemente en los alumnos la confianza en sí mismos y la madurez crítica para que sean capaces de aplicar juicios críticos a los documentos de los textos que encuentren en el futuro. La prueba dura de cualquier programa de educación de medios es comprobar en qué medida los alumnos son críticos en la utilización y comprensión de los medios cuando el profesor no está delante. El objetivo primordial, no es simplemente el conocimiento y comprensión críticos, es la autonomia crítica. “

A partir d'aquestes reflexions he volgut desenvolupar un esbós d'un possible projecte per treballar amb infants i joves (en funció de l'edat es pot adaptar d'una forma o altra). Aquest tractaria sobre els anuncis de joguines a la televisió, és a dir, analitzar i comprendre si els anuncis de joguines són sexistes i si ho són, com ho són, amb quin sentit i perquè. 



En un primer moment, es podria començar per projectar diversos anuncis infantils tant per nens com per nenes i tractar de definir les variables que els configuren respecte a la diferenciació de gènere, és a dir, quins colors destaquen, quina música sona, quines professions hi predominen, fins i tot la veu de l'interlocutor és rellevant. Mitjançant aquests anàlisi els joves poden ser conscients d'allò que, des de ben petits, els hi estan inculcant a través la petita pantalla. 

Desprès de la reflexió conjunta sobre el que ells creuen, si està bé o no, si ells serien diferents amb diferents anuncis, si configura o no la personalitat de les persones, on més poden veure aquest tipus de missatges, etc. Es proposaria fer anuncis publicitaris propis, en els quals ells poguessin expressar com els agradaria que aquests fossin, transmetent uns determinats missatges i valors que ells mateixos considerin oportuns, ambigus i adients per a nens que estan en edat de creixement i que són veritables esponges enfront d'un televisor. 

Amb la creació d'anuncis publicitaris on cadascú pugui ser el que vulgui els joves poden experimentar i donar sentit a la gran quantitat de missatges audiovisuals que reben cada dia, alhora que són capaces de crear versions alternatives a aquests a partir de l'ús de les noves tecnologies. Per últim, també podrien comprendre millor les produccions audiovisuals i el seu funcionament i a esdevenir productors de versions de la realitat. Considero aquesta experiència molt útil i gratificant per a joves, que els dóna eines per comprendre i ser capaços de seleccionar i distingir allò que veuen i de quina manera fer-li front. 


Experiències amb M-learning

El passat 25 d'octubre, el professor Josep Mª Silva va venir a classe per oferir-nos una conferència sobre M-learning. En Josep Mª Silva treballa actualment com a Gestor Territorial de l'Àrea TIC al Vallès Occidental, és mestre especialitzat en l'ús de les noves tecnologies a l'educació mitjançant el desenvolupament de projectes innovadors amb codis QR i Realitat Augmentada.

Per començar, definirem tres conceptes importants: 

Primerament, el concepte M-learning fa referència a l'aprenentatge a través dels dispositius móbils, és a dir, que és el mateix que el e-learning però mitjançant un dispositiu diferent. Consultar apunts de l'escola o practicar l'anglès al móbil és la nova moda, i per aquest motiu s'estan obrint noves possibilitats i reptes a l'àmbit educatiu. A partir de la següent imatge podem fer més palpable aquesta definició: 


En segon lloc definirem els codis QR, els quals són un tipus de codis de barres però bidimensionals. La informació està codificada dins d'un quadrat, tot permetent emmagatzemar una gran quantitat d'informació alfanúmerica. Són fàcilment identificables i tan sols cap apropar el móbil per saber que diuen aquests. Els seus usos són variats però bàsicament serveixen per fer publicitat, campanyes de marketing, disseny gràfic, donar a conèixer webs, blogs, etc. A tall d'exemple he dissenyat un codi QR per tal de donar publicitat a aquest propi blog

En últim lloc, vull definir el concepte de realitat augmentada, la Universitat de Girona ens dóna una definició molt acurada i fàcil d'entendre:

"La realitat augmentada és una tecnologia emergent en el camp de les tecnologies de la informació que tracta sobre la combinació del món real amb dades i continguts generats per ordinador (realitat virtual) en la qual objectes gràfics i continguts multimèdia són combinats amb seqüències filmades del món real en temps real. L'objectiu d'aquesta tecnologia és augmentar la informació que ens aporten els objectes del món real que observem incorporant informació, gràfics i objectes multimèdia propis d'entorns virtuals, com ara Internet, a la visualització d'aquests objectes."

El treball d'en Josep Mª Silva rau en la relació existent entre tots tres conceptes, així doncs, realitza un treball molt novedós, dinàmic i actual. En aquest sentit podem destacar algunes de les avantatges amb les quals compta aquest treball. D'una banda entenem que el bon ús del M-learning pot arribar a millorar el rendiment gràcies a la major implicació dels estudiants enfront de l'ensenyament tradicional a més de la personalització d'aquest ensenyament. Es tracta d'un mètode atractiu i modern que crida l'atenció dels joves i que permet aprendre de forma dinàmica i sense cap altra tipus de material que el telefón móbil.  

D'altra banda i respecte al funcionament dels codis QR aquests ofereixen un ampli ventall de possibilitats ja que per exemple, es pot canviar el contingut del codi sense haver de canviar el codi. De la mateixa manera, suposa un estalvi important alhora de publicar informació i també dóna oportunitats tals com la ubicuitat i la versatilitat. No obstant, cal tenir en consideració el que suposa socialment aquest tipus de tecnologia, i es que hem de vigilar el que publiquem i deixem de publicar, és a dir, control de la privacitat. Alhora també no tothom té accés universal a aquest tipus de tecnologia. 

En definitiva, l'aprenentatge M-learning és un nou repte de futur que planteja grans possibilitats però alhora gran interrogants, que com a professionals de l'educació, hem de saber donar respostes adequades per tal de que l'ús del móbil sigui profitós i útil per als estudiants. 



dimecres, 23 d’octubre del 2013

WordPress

Aquesta entrada tractarà sobre un programa molt semblant a aquest mateix, el Wordpress. Aquest és un sistema de creació web que es basa en la publicació d'entrades periòdiques, com un quadern de bitàcora on es poden inserir imatges, vídeos, pàgines web... Però el més important es que és un espai on poder donar la teva pròpia opinió i plasmar els coneixements adquirits. 





Punts forts: 
- Compta amb un sistema de plantilles que es pot personalitzar 
- Disseny senzill per facilitar l'ús
- Fàcil instal·lació, actualització i personalització
- Es pot treballar amb altres eines, com per exemple, aquesta mateixa, Blogger
- Permet fer comentaris i comunicar-se entre diferents blogs
- Forma senzilla on les persones poden llegir allò publicat i comentar-ho
- Pot ser una eina atractiva i interactiva per als alumnes
- Tenir accés a la informació i les activitats proposades a l’aula a totes hores i des de qualsevol lloc, dins o fora de l’escola
- La informació l'han de cercar i penjar els alumnes per ells mateixos

Punts febles: 
- Requereix de manteniment i actualització periòdica per tal de que sigui interessant i atractiu
- No hi ha cap tipus de filtratge de la informació
- S'ha de treballar molt bé i amb molta cura per tal de que els alumnes siguin constants amb aquest

L'aplicació d'aquesta eina es pot donar en una gran diversitat de contextos i àmbits però és molt difícil treballar depèn amb quins col·lectius ja que requereix d'una gran implicació i motivació per part d'aquests.  

El valor afegit del Moodle

En les darreres classes hem estat analitzant diferents eines educatives que es basen directament en les TIC. Són eines totalment multimèdia que, com el moodle, únicament tenen sentit a la xarxa. Les aules moodle porten ja uns anys fent que les escoles i universitats puguin disposar d'una eina clau per a la comunicació i interacció entre alumnes i professors, fins i tot en alguns llocs, amb pares també. 

Les aules moodle es poden definir com una plataforma interactiva que serveix d'enllaç entre els diferents agents que la poden utilitzar. Aquí els professors poden penjar material didàctic, activitats d'aprenentatge, enllaços d'interes, etc. i rebre, alhora, la retroalimentació per part dels alumnes  que la fan servir



Desprès de poder emprar aquesta eina des de l'altra banda, és a dir, com a professor o persona que s'encarrega de dinamitzar l'aprenentatge, ja que sempre l'he utilitzada com a alumne i mai havia pogut comprovar com era el seu funcionament intern, podem destacar els següents punts forts i punts febles. 

Com a punts forts crec que és un aplicatiu molt senzill i fàcil d'utilitzar, i que qualsevol persona amb unes nocions mínimes d'informàtica pot fer-la servir. A més a més, gràcies a la seva organització és molt senzill desenvolupar l'aprenentatge sobre un tema concret, de la mateixa manera que es poden penjar tot tipus de recursos, ja siguin vídeos, pàgines webs, imatges, etc. Tot i així, també dóna la possibilitat d'inserir activitats pròpies. En definitiva, és un aplicatiu que dóna la possibilitat d'una gran interactivitat i dinamicitat entre uns i altres. 

D'altra banda, i com punts febles, trobem que està massa encarada a l'àmbit institucional i que, tot i que tothom que així ho desitji pot emprar-ho, es necessari registrar-se. Per un altre costat, el moodle és una eina que requereix de molt temps i dedicació pel que fa a la seva posada en marxa, manteniment, actualització i avaluació continua. Per últim, i no ben bé com a punt negatiu, hem valorat que el disseny tan senzill fa que no cridi gaire l'atenció en els nens i que el trobin massa avorrit i semblant a un llibre. 



Per últim, i com ja he comentat, tot i que es un aplicatiu bastant institucionalitzat permet l'adaptació a altres àmbits menys formals, així com a diferents grups d'edat i col·lectius. 

divendres, 11 d’octubre del 2013

Aplicatiu de l'Edu365.cat

En aquesta sessió hem hagut d'analitzar una de les nombroses eines que proposa la pàgina edu365, entre aquestes un dels projectes que hem trobar ha esta l'eduwiki. Es tracta d'una wiki formada per diferents centres educatius on es recopila informació per a l'alumnat comprés entre els 6 i els16 anys.

L'Eduwiki és un espai col·laboratiu on treballen per tal de crear una wikipèdia pròpia per als alumnes i professors d'un seguit de centres escolars d'arreu de Catalunya. Qualsevol centre que així ho desitji pot enregistrar-se i participar, ja en són més de 15!

Després de fer un análisi del seus espais hem valorat els punts forts i febles amb els que compta la web. Duna banda, i com a part positiva valorem el fet de que permet compartir i construir la informació de forma ràpida i accesible, que permet integrar els usos de les TAC al currículum escolar, un ràpid accès a la informació alhora que s'orienta a un aprentatge dinàmic i significatiu. Per últim, també valorem que el projecte és col·laboratiu i que està en continu procés de creació i construcció

D'altra banda, i com a punts febles, destaquem el fet que requereix d'una forta xarxa d'escoles que hi participin de forma activa alhora que necessita d'un seguiment continu per part d'aquestes. Tanmateix, considerem com a punt negatiu el fet que tingui poca aplicació a altres àmbits fóra de l'escolar. 

El context en el qual pot englobar-se aquest tipus de projecte és majoritàriament l'escolar, amb un ús preminent de nens i joves i els seus professors. No obstant, es pot fer servir en grups de reforç, esplais, casals, etc. I també es podria adaptar a altres grups d'edat, com ara en escoles d'adults. 

En definitiva, creiem que aquesta pot ser una eina útil per al treball a l'aula amb alumnes, m'ha agradat conèixer un espai diferent per treballar i, tot i que no era una forma diferent donat que ja coneixia wikipedia, si que era diferent qui ho gestionava i a qui estava destinada. 


dimecres, 9 d’octubre del 2013

Projecte Educatiu amb les TIC

Des de que vaig començar el blog he estat parlant sobre les TIC, que són, quins són els seus usos i fins i tot la meva experiència personal amb les TIC. Però avui comentaré un projecte concret desenvolupat en un centre educatiu on l'eina principal són les TIC. 

El projecte té lloc a l'IES Castell d'Estela i el seu objectiu principal és millorar el tractament de la diversitat i fomentar el treball en equip mitjançant l'ús de les TIC com a element potenciador de la creativitat en relació a les arts audiovisuals

El centre es troba en el medi rural i compta amb un gran nombre d'alumnes amb NEE. Així doncs, i per tal de treballar la diversitat s'aprofiten els recursos del programa ART-TIC a través dels quals es desenvolupen dues temàtiques: el retrat en les arts visuals i la creació audiovisual. 

Els recursos tant materials com humans no són excessius ni innecesaris, tan sols utilitzen allò que estrictament necessiten, a més, a partir de l'autoavaluació han comprovat els beneficis que se n'obtenen, no només pel que fa a l'aprenentatge de les eines TIC, sinó també en relació a la inclusió i al treball cooperatiu, ja que les activitats es fan de manera grupal, tot inserint al divers alumnat que engloba el centre. 

M'ha semblat una experiència interessant perquè sense ser ostentosa assoleix allò que vol i, a més, agrada molt als nens i nenes de l'IES. Si voleu consultar el programa sencer per al projecte ART-TIC, ho podeu fer aquí mateix.

Donar és la millor comunicació (i educació!)

Navegant per Internet he trobat aquest vídeo que m'ha semblat molt interessant i que posa de manifest la importància de l'educació i de la generositat en un món tan cruel com l'actual. El vídeo está amb anglès però és bastant fàcil d'entendre, ja que en sobren les paraules per la lliço que explica. 



divendres, 4 d’octubre del 2013

La meva experiència amb les TAC

Abans de passar a analitzar un projecte desenvolupat a partir de les TIC vull comentar quina ha estat la meva pròpia experiència amb les noves tecnologies al món educatiu. Realment no aquesta no ha estat molt extensa i, personalment considero que he après molt més de manera individual sobre el món de la tecnologia que no pas en un aula. 

Primerament, mentre cursava el batxillerat al meu institut van modernitzar un aula on cadascú de nosaltres podia gaudir d'un ordinador portàtil bastant més nou i avançat que no pas els ordinadors de taula que teníem a l'aula d'informàtica. En aquest espai desenvolupàvem l'assignatura de Psicologia i vam crear un blog personal on cadascú podia ser autònom en el seu aprenentatge i cercar informació sobre aquells temes que li interessaven i que podien ser curiosos també per als seus companys, sempre en relació a l'assignatura. A la mateixa vegada, vam crear un espai grupal al wikispaces on desenvoluparen un treball grupal sobre algun teòric de la psicologia. Aquesta va ser la primera experiència amb les TAC i, de moment, m'ha semblat la més transformadora, ja que podíem ser autònoms i cercar allò que realment consideràvem que volíem aprendre. A més gairebé no ens donaven directrius sobre com, què o amb quina freqüència havíem de publicar i, per tant, era el nostre propi interès el que generava l'aprenentatge. 

En segon lloc, en entrar a la Universitat vaig començar a emprar eines com el campus virtual o el moodle que també requerien de certs coneixements informàtics però que en cap cas són generadors d'aprenentatge, únicament són una eina útil per facilitar la comunicació entre professors i alumnes. 

En aquest moment també vaig començar l'assignatura de Comunicació i Interacció Educativa, en la qual també vam desenvolupar un blog però aquest era molt més pautat i estructurat i, en un inici, em va semblar una eina de reproducció únicament, ja que reproduíem el que havíem fet a classe. A més a més van desenvolupar un vídeo amb el programa MovieMaker, el qual no havien fet servir mai i que ens va ser difícil al principi, però finalment ens van sortir. 

Per últim, estic cursant Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement, assignatura a través de la qual espero no només desenvolupar un aprenentatge autònom i transformador sinó també que em proporcioni les eines necessàries per poder-lo adaptar a altres àmbits del meu futur professional. 

dimecres, 2 d’octubre del 2013

De les TIC a les TAC

Definim les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) com un conjunt de recursos necessaris per manipular la informació, ja siguin ordinadors, programes informàtics, xarxes, etc. que el que permeten, finalment, és l'emmagatzematge, administració i transmissió d'aquesta informació. 

Aquestes noves tecnologies han provocat grans canvis en la societat d'avui dia i han arribat a moure els pilars de l'educació, de l'economia, del món professional, de les relacions interpersonals, entre d'altres, tant és així que, actualment, ja no podem concebre el món sense tecnologia. En aquest sentit, s'ha volgut que les TIC, en matèria d'educació, passessin a adoptar un paper no només lúdic sinó també formatiu i, per aquest motiu, van passar a anomenar-se les TAC (Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement)

Realment sembla que la diferència es tan sols una vocal però aquest canvi de Informació a Aprenentatge suposa un ús més formatiu de les Tecnologies, tant per estudiants com per professors, i l'objectiu d'aprendre més i millor, d'una forma més dinàmica i divertida. 

La diferència principal entre TIC i TAC rau bàsicament en el canvi d'objectiu, ja no es tracta d'emprar molta tecnologia sense cap tipus de metodologia sinó d'un ús responsable i que incideixi directament en la metodologia, en conèixer i explorar les possibilitats didàctiques de les TIC a l'aula. Les possibilitats de les TIC són infinites i, si em fem bon ús, la seva magnitud pot ser inabarcable, però de la mateixa manera poden tenir conseqüències negatives pel nostre sistema educatiu sinó les sabem implementar de forma adient. 




divendres, 27 de setembre del 2013

L'era tecnològica

A partir de la següent imatge podem comprendre un dels problemes amb els quals es troba el sistema educatiu actual. Les noves generacions nascudes entre ordinadors, mòbils, tablets i més aparells electrònics tenen dificultats per concentrar-se en estímuls tan simples i tan pocs dinàmics com un llibre o una persona parlant sense pausa durant una hora. El seu "hàbit electrònic" fa que estiguin molt més acostumats a reaccionar davant d'estímuls externs visuals i auditius molt més interactius que no pas els que trobem avui dia a l'aula. 

En aquest sentit, podem entendre el perquè de la següent imatge i la creativitat que han hagut d'emprar els docents per tal de cercar l'atenció dels seus oïents. Tot i la ficció de la imatge poder no estem tan lluny d'aquest horitzó vers la manca d'atenció actual a les aules. 




En relació a aquesta vinyeta he trobat interesant un projecte desenvolupat a França per un parell de professors que van decidir que els alumnes els hi prestarien molta més atenció si la història del seu païs s'expliqués al ritme de les cançons dels seus artirtes pop preferits, com Lady Gaga. Us deixo el link aquí.



dimecres, 25 de setembre del 2013

La il·lusió de la tecnologia


Definim la il·lusió com una percepció o interpretació errònia d'un estímul extern real, alhora podríem dir, en certa mesura, que la il·lusió és allò que la tècnica espera que esdevingui realitat. 

Es precisament per aquest motiu que la tecnologia té tant d'afany en transformar allò simbòlic en una realitat palpable i, realment, s'han fet meravelles en els últims anys a través dels nous avenços tecnològics

A partir del visionat de "La ilusión de la tecnologia", que podreu trobar fent clic aquí, tindrem la oportunitat de reflexionar sobre allò què és real i allò què és fictici i on podem posar el límit. Límits, objectius, facilitats, realitat, il·lusió...  L'objectiu primer de la tecnologia es fer-nos la vida més simple i senzilla, però, fins a on podem arribar? Serem capaços de fer realitat imatges com aquesta?


El fet que puguem observar la suposada realitat, no vol dir que ens estiguem enfrontant directament a ella, donat que les tecnologies corresponen a una relació intermitja entre el subjecte i allò real

Avui dia, podem fer pràcticament de tot amb la tecnologia i, de la mateixa manera, la tecnologia arriba a fer de tot per promocionar-se. Hi ha infinitats de poders econòmics darrere de tota aquesta gran tecnologia i només avancem fins al punt que volen aquests interessos econòmics i en els àmbits que ells mateixos volen. 

En aquest sentit, voldria apuntar que hem estat capaços de crear coses inimaginables tecnològicament parlant, des de xips tan petits que són imperceptibles per l'ull humà com naus espacials que aterren a Mart, però en canvi, no hem estat capaços de aplicar tota aquesta genialitat a àmbits com la pobresa endèmica o l'educació. 

Tot i que en educació també es fa un gran esforç per introduir les noves tecnologies i donar-lis un ús responsable i profitós, moltes vegades, quedem ben lluny d'aquests objectius i assolim un ensenyament viable i efectiu que tingui en compte i involucri, alhora, la tecnologia i els aspectes personals, professionals i educatius dels nostres nens (i no tan nens!)

Per últim i com acomiadament d'aquesta primera entrada he cercat vídeos sobre un famós il·lusionista suïs que juga amb la tecnologia per crear espectacles impressionats. El seu nom és Marco Tempest i podeu veure un dels seus vídeos aquí.

Fins aviat!

divendres, 20 de setembre del 2013

Benvinguts al bloc!

Bon dia,



Avui hem començat l'assignatura de Tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement i aquesta és una primera entrada de prova i benvinguda.