Rúbrica d'avaluació

Fa unes setmanes vam realitzar una activitat pràctica amb el Moodle, en la qual havíem d'actuar com a professors i dissenyar els continguts que exposaríem sobre un determinat tema. En el nostre cas, vam fer-ho sobre el tema de la competència digital en els estudiants. D'aquesta manera els alumnes podríen adquirir coneixements sobre que és la competència digital, com gestionar-la i, fins i tot, com desenvolupar-la. 

En la imatge següent es pot observar aquells documents i vídeos que vam penjar en el nostre tema de Moodle per als nostres suposats estudiants. Són enllaços que ens vam semblar interessants i enriquidors per tal d'aquirir competència digital. Tanmateix, en aquest mateix temari vam crear una activitat pràctica d'avaluació amb una sèrie d'activitats que volíem que els nostres suposats alumnes desenvolupessin a partir de la lectura o visualització i analisis dels continguts. 

Un cop desenvolupat el nostre temari es va proposar realitzar una taula d'avaluació sobre els criteris que empraren en relació a la puntuació que s'haurà de posar a cada alumne. Així doncs, a continuació podeu veure la tauala que hem elaborat per a l'avaluació. 

En aquesta s'exposa una primera columna amb les cinc preguntes o qüestions que ens servirán per avaluar els alumnes. En les següents tres columnes s'especifica quina nota traurà l'estudiant en relació al seu treball, és a dir, sino aprova el temari, si l'aprova o bé si l'aprova amb bona nota. 

Considero que és una rúbrica bastant senzilla que no faria amb els meus propis alumnes, però tenint en compte que els continguts i la proposta pràctica no estan tan elaborats com m'agradaria, hem hagut d'adaptar la rúbrica a aquestes circumstàncies. Igualment, crec que es bastant clara i concisa sobre allò que es demana i sobre la nota que s'obtindrà, la qual cosa la considero un punt molt positiu també. 

D'allò sòlid a allò líquid: les noves alfabetitzacions davant dels canvis culturals de la Web 2.0

En aquesta entrada farè un resum d'aquest article de Manuel Area i Teresa Pessoa, que vol plantejar què és allò que necessita una persona per ser un alfabet digital. Argumenta que les noves alfabetitzacions són un dret dels individus i una condició necessària per al desenvolupament social i democràtic de la societat en el segle XXI. Així doncs, amb l'exposat en aquest article és suficient per esdevenir un alfabet digital? 

De la cultura sòlida a la informació líquida. 

La metàfora suggereix que el temps actual és un fluxe de producció de informació i coneixement inestable, en constant canvi i transformació, per contra a la producció cultural desenvolupada els segles XIX i XX on primava l'estabilitat d'allò material i físic. 

Internet i la Web 2.0 han modificat les regles del joc tradicionals així com generat nous actors que canvien les nostres experiències respecte a l'oci, la cultura, les comunicacions personals, l'aprenentatge, el treball... Per aquest motiu, precisem de nous enfocaments i models d'alfabetització i aprenentatge.

Característiques de la web 2.0

- La web com a biblioteca universal. Existeix tanta informació a Internet que s'ha acabat per produir el que s'anomena infoxicació, és a dir, que l'excessiva quantitat de dades genera una saturació o intoxicació informacional que provoca una visió confusa i densa sobre la realitat als propis usuaris. Una de les fites de la alfabetització digital és donar la capacitat d'interepretar les dades, donar-lis sentit i significat útil. 

- La web com a mercat. Hem de començar a entendre la informació com una matèria prima de la nova economia. Les indústries de la informació i de serveis on-line en les seves múltiples formes estan esdevenint un dels sectors estratègics en la producció de riquesa d'un país. L'alfabetització també és la formació dels treballadors de la indústria digital i dels ciutadans com a consumidors responsables. 

- La fragmentació de la cultura. cada unitat o objecte cultural pot ser consumit de forma aislada al context en el qual va ser creat, otorgant-li doncs, un significat ben diferent de l'original.  Tanmateix, estem perdent competències en la redacció de textos llargs, coherents i argumentats. L'alfabetització, doncs, ha de cultivar les competències per tal de que un subjecte domini diversos llenguatges en diverses formes expressives. 

- Les xarxes socials. La construcció de comunitats o xarxes virtuals permet a l'individu interaccionar i compartir informació amb moltes altres persones alhora que suposa un poderós potencial per l'oci i la comunicació informal també poden tenir utilitats professionals, formatives o d'aprenentatge. L'alfabetització ha de formar als subjectes tant per la seva socialització en comunitats virtuals -amb el desenvolupament de competències de comunicació com l'empatia, els valors democràtics o la cooperació- com per la conscienciació d'allò que ha de ser públic i/o privat. 

- Territori d'expressió multimedia i audiovisual. Es necessari una alfabetització dels subjectes tant com a consumidors d'aquest tipus de productes com a emissors dels mateixos de tal forma que poseeixin habilitats per exressar-se en formats multimedia i audiovisual. 

- Els entorns virtuals interactius. Amb Internet ens podem permetre tenir experiències sensorials en entorns tridimensionals, com per exemple amb la realitat augmentada de la qual vam parlar en una entrada anterior. Els móns artificials que construïm ens permeten vivenciar intenses emocions de comunicació i interacció social. 

Les noves alfabetitzacions. 

Molts autors han abordat la qüestió de l'alfabetització posant de manifest que l'adquisició d'aptituds d'ús intel·ligent de les noves tecnologies ha de passar necessàriament pel domini instrumental de les mateixes juntament amb l'adquisicó de competències relacionades amb la cerca, anàlisis, selecció i comunicació de dades i informacions per tal de que l'alumne transformi la informació en coneixement i esdevingui un productor i consumidor actiu d'informació. 

Els autors ofereixen una proposta teòrica per a l'alfabetització, on es contemplen els àmbits o dimensions d'aprenentatge que s'han citat en l'apartat anterior i les competències i habilitats implicades en tot el procés d'alfabetització com són les competències intrumentals, cogitivo - intel·lectuals, socioculturals, axiològiques i emocionals. 

Ser alfabet significa construir una identitat digital pròpia com a ciutadà autònom, culte i amb valors democràctics. L'alfabetització és un aprenentatge continu en contextos formals i informals d'aprenentatge amb les TIC.  

En aquest apartat passarem a analitzar allò que ha de saber un subjecte alfabetitzat en relació a l'ús de la web 2.0 segons cada dimensió: 

• Aprendre a utilitzar la biblioteca virtual: saber cercar informació en funció del propòsit donat, localitzar-la, seleccionar-la, analitzar-la i reconstruir-la. S'anomena alfabetització informacional. 
• Aprendre a utilitzar el mercat de serveis: habilitats d'aquisició i pagament, també formar-se com a treballador i consumidor conscient dels seus drets i responsabilitats en la xarxa. 
• Aprendre a utilitzar el puzzle de continguts: dominar totes les formes hipertextuals d'organització de la informació tant com a consumidor com a productor de missatges culturals. 
• Aprendre a utilitzar les xarxes socials: capacitat de participar de forma plena en comunitats interconnectades, desenvolupar comportaments socials basats en la col·laboració i l'intercanvi d'informació. 
• Aprendre a utilitzar continguts multimedia i audiovisual: formar als subjectes tant pel consum com per a la seva producció, publicació i difusió a través dels entorns digitals. 
• Aprendre a utilitzar experiències virtuals interactives: adquiri habilitats d'interacció no només amb la màquina, sinó també amb la informació i amb altres humans en temps real i/o diferit per a prendre decisions intel·ligents. 

Per tal d'assolir un model educatiu integral i globalitzador per a l'alfabetització en l'ús de les TIC requereix, tanmateix, del desenvolupament de cinc àmbits competencials que es desenvolupen simultàniament en el subjecte que aprèn. 

• Competència instrumental: domini tècnic de cada tecnologia i dels seus procediments lògics. 
• Competència cognitiva - intel·lectual: aprendre a utilitzar de forma intel·ligent la informació tant per accedir a aquesta, com per donar-li significat , analitzar críticament, etc. 
• Competència sociocomunicacional: habilitats relacionades amb la creació de textos de naturalesa diversa, difondre'ls i poder establir comunicacions fluïdes. Tanmateix, desenvolupar normes de comportament que impliquin una actitud social positiva. 
• Competència axiològica: aquestes tecnologies no són neutrals, és a dir, que incideixen significativament en el entorn cultural i polític de la nostra societat, així com en l'adquisició de valors ètics i democràtics. 
• Competència emocional: aprenentatge del control d'emocions negatives, amb el desenvolupament de l'empatia i amb la construcció d'una identitat digital caracteritzada per l'equilibri afectiu i personal en les TIC. 

Conclusions

La finalitat de l'alfabetització es aconseguir que el subjecte es formi una identitat digital com a ciutadà autònom, culte i democràtic en la xarxa. L'educació ha de oferir un accés igualitari a la tecnologia que permeti als subjectes ser crítics i responsables. 

Arran la lectura de l'article considero, des de la meva experiència, que les competències sobre les quals parla el text són indispensable per a ús conscient de les noves tecnologies de la Informació i la comunicació, així com, per ser ciutadans socials i ètics en la societat líquida. Per tant, valoro el que expressen els autors com condicions indispensables i més que suficients per arribar a ser un alfabet digital. 

Symbaloo

L'altre dia , a classe, la professora ens va ensenyar una eina molt útil per a la organització. Es diu Symbaloo, el seu enregistrament és gratuït i és molt fàcil de configurar i de fer servir. Es tracta de crear una pàgina d'inici amb les teves pàgines d'Internet més visitades o més importants des del teu punt de vista, a més, tens la possibilitat d'agrupar-les segons àrees d'interès i també de canviar el disseny del mateix. 

Les possibilitats són infinites per dissenyar i organitzar la teva vida virtual, però des de l'inici et dóna una sèrie de pàgines per defecte, com per exemple google maps per a rutes, l'imbd per pel·lícules, el gmail, diaris més llegits, facebook, youtube, etc. 

Des del meu punt de vista em va semblar molt enginyós i profitós per facilitar-me la navegació i gestionar la meva vida virtual. Per tal de que us feu una idea, us penjo aquí el meu propi Symbaloo, tot i que encara està en construcció. 

La ràdio

El passat divendres dia 8 de novembre, tots nosaltres vam assistir a una classe pràctica de com fer un programa de ràdio. L'experiència va ser molt interessant i enriquidora i, a més, la vam dur a terme a la pròpia facultat, amb el propi material d'aquesta. 

Primerament, la professora va començar per explicar que era cada cosa i per a què servia, ja que tots havíem vist alguna vegada la caixa de ràdio, que incorpora una taula de so on es connecten els diferents microfóns, ja siguin de peu, inalàmbrics o de petaca, els altaveus, els amplificadors, etc. A més a més, va explicar amb detall i de forma visual com i on connectar cada cosa i quins avantatges i inconvenients té cada aparell. 

Van continuar provant diferents veus d'alumnes per veure com podíem ajustar-les per donar-lis un to adient per un programa de ràdio. La veu és l'element més important en la ràdio, cal cuidar-la i tenir-ne cura de com la fem servir i de com sona per als nostres oients. 

Un cop escollides les nostres representants radiofóniques vam elaborar entre tots i totes un guió de ràdio, és a dir, una taula semblant a la següent: 

On s'especifica que dirà cadascú, quina melodia s'emprarà a l'inici i al final, quants segons, qui és cada micro, etc. 

Finalment, quan ja ho teníem tot llest, vam començar amb el programa radiofònic que tractava de donar una notícia sobre la Festa Major de la Universitat Autònoma de Barcelona, celebrada just el dia d'abans i que va tenir una assistència multitudinària. Per tal de poder enregistrar el programa vam emprar el programa Audacity, un senzill programa d'enregistrament i edició de so, molt útil i popular per aquestes tasques. 

En definitiva, vam desenvolupar una classe dinàmica, divertida i enriquidora per a tots i totes, on vam conèixer una altra forma d'utilitzar les TIC i d'ensenyar noves possilitats d'aprendre als nens i joves. 

Els mitjans de comunicació

Els mitjans de comunicació són, avui dia, una eina amb molt de poder respecte a la vida social. Són capaços de crear necessitats que no tenim per tal de vendre un producte o d'explicar-nos versions d'un fet per beneficiar un govern o, fins i tot, d'amagar-nos la realitat per interessos econòmics. Actualment, són més poderoros que els governs i, qui controla els mitjans, controla tota la població. Per aquest motiu hem d'anar amb molt de compte amb el que veiem i especialment amb el que crèiem, de la mateixa manera que hem de procurar fer conscients a les noves generacions del poder que tenen els mitjans i de com no ser controlats per aquests. 

Amb aquesta finalitat, la nostra tasca com educadors, es cercar eines per desenvolupar en els joves l'anomenada autonomia crítica, que la definirem de la següent manera: 

“la labor, realmente importante y difícil, del profesor... consiste en desarrollar suficientemente en los alumnos la confianza en sí mismos y la madurez crítica para que sean capaces de aplicar juicios críticos a los documentos de los textos que encuentren en el futuro. La prueba dura de cualquier programa de educación de medios es comprobar en qué medida los alumnos son críticos en la utilización y comprensión de los medios cuando el profesor no está delante. El objetivo primordial, no es simplemente el conocimiento y comprensión críticos, es la autonomia crítica. “

A partir d'aquestes reflexions he volgut desenvolupar un esbós d'un possible projecte per treballar amb infants i joves (en funció de l'edat es pot adaptar d'una forma o altra). Aquest tractaria sobre els anuncis de joguines a la televisió, és a dir, analitzar i comprendre si els anuncis de joguines són sexistes i si ho són, com ho són, amb quin sentit i perquè. 

En un primer moment, es podria començar per projectar diversos anuncis infantils tant per nens com per nenes i tractar de definir les variables que els configuren respecte a la diferenciació de gènere, és a dir, quins colors destaquen, quina música sona, quines professions hi predominen, fins i tot la veu de l'interlocutor és rellevant. Mitjançant aquests anàlisi els joves poden ser conscients d'allò que, des de ben petits, els hi estan inculcant a través la petita pantalla. 

Desprès de la reflexió conjunta sobre el que ells creuen, si està bé o no, si ells serien diferents amb diferents anuncis, si configura o no la personalitat de les persones, on més poden veure aquest tipus de missatges, etc. Es proposaria fer anuncis publicitaris propis, en els quals ells poguessin expressar com els agradaria que aquests fossin, transmetent uns determinats missatges i valors que ells mateixos considerin oportuns, ambigus i adients per a nens que estan en edat de creixement i que són veritables esponges enfront d'un televisor. 

Amb la creació d'anuncis publicitaris on cadascú pugui ser el que vulgui els joves poden experimentar i donar sentit a la gran quantitat de missatges audiovisuals que reben cada dia, alhora que són capaces de crear versions alternatives a aquests a partir de l'ús de les noves tecnologies. Per últim, també podrien comprendre millor les produccions audiovisuals i el seu funcionament i a esdevenir productors de versions de la realitat. Considero aquesta experiència molt útil i gratificant per a joves, que els dóna eines per comprendre i ser capaços de seleccionar i distingir allò que veuen i de quina manera fer-li front. 

Experiències amb M-learning

El passat 25 d'octubre, el professor Josep Mª Silva va venir a classe per oferir-nos una conferència sobre M-learning. En Josep Mª Silva treballa actualment com a Gestor Territorial de l'Àrea TIC al Vallès Occidental, és mestre especialitzat en l'ús de les noves tecnologies a l'educació mitjançant el desenvolupament de projectes innovadors amb codis QR i Realitat Augmentada.

Per començar, definirem tres conceptes importants: 

Primerament, el concepte M-learning fa referència a l'aprenentatge a través dels dispositius móbils, és a dir, que és el mateix que el e-learning però mitjançant un dispositiu diferent. Consultar apunts de l'escola o practicar l'anglès al móbil és la nova moda, i per aquest motiu s'estan obrint noves possibilitats i reptes a l'àmbit educatiu. A partir de la següent imatge podem fer més palpable aquesta definició: 

En segon lloc definirem els codis QR, els quals són un tipus de codis de barres però bidimensionals. La informació està codificada dins d'un quadrat, tot permetent emmagatzemar una gran quantitat d'informació alfanúmerica. Són fàcilment identificables i tan sols cap apropar el móbil per saber que diuen aquests. Els seus usos són variats però bàsicament serveixen per fer publicitat, campanyes de marketing, disseny gràfic, donar a conèixer webs, blogs, etc. A tall d'exemple he dissenyat un codi QR per tal de donar publicitat a aquest propi blog. 

En últim lloc, vull definir el concepte de realitat augmentada, la Universitat de Girona ens dóna una definició molt acurada i fàcil d'entendre:

"La realitat augmentada és una tecnologia emergent en el camp de les tecnologies de la informació que tracta sobre la combinació del món real amb dades i continguts generats per ordinador (realitat virtual) en la qual objectes gràfics i continguts multimèdia són combinats amb seqüències filmades del món real en temps real. L'objectiu d'aquesta tecnologia és augmentar la informació que ens aporten els objectes del món real que observem incorporant informació, gràfics i objectes multimèdia propis d'entorns virtuals, com ara Internet, a la visualització d'aquests objectes."

El treball d'en Josep Mª Silva rau en la relació existent entre tots tres conceptes, així doncs, realitza un treball molt novedós, dinàmic i actual. En aquest sentit podem destacar algunes de les avantatges amb les quals compta aquest treball. D'una banda entenem que el bon ús del M-learning pot arribar a millorar el rendiment gràcies a la major implicació dels estudiants enfront de l'ensenyament tradicional a més de la personalització d'aquest ensenyament. Es tracta d'un mètode atractiu i modern que crida l'atenció dels joves i que permet aprendre de forma dinàmica i sense cap altra tipus de material que el telefón móbil.  

D'altra banda i respecte al funcionament dels codis QR aquests ofereixen un ampli ventall de possibilitats ja que per exemple, es pot canviar el contingut del codi sense haver de canviar el codi. De la mateixa manera, suposa un estalvi important alhora de publicar informació i també dóna oportunitats tals com la ubicuitat i la versatilitat. No obstant, cal tenir en consideració el que suposa socialment aquest tipus de tecnologia, i es que hem de vigilar el que publiquem i deixem de publicar, és a dir, control de la privacitat. Alhora també no tothom té accés universal a aquest tipus de tecnologia. 

En definitiva, l'aprenentatge M-learning és un nou repte de futur que planteja grans possibilitats però alhora gran interrogants, que com a professionals de l'educació, hem de saber donar respostes adequades per tal de que l'ús del móbil sigui profitós i útil per als estudiants.