Els mitjans de comunicació

Els mitjans de comunicació són, avui dia, una eina amb molt de poder respecte a la vida social. Són capaços de crear necessitats que no tenim per tal de vendre un producte o d'explicar-nos versions d'un fet per beneficiar un govern o, fins i tot, d'amagar-nos la realitat per interessos econòmics. Actualment, són més poderoros que els governs i, qui controla els mitjans, controla tota la població. Per aquest motiu hem d'anar amb molt de compte amb el que veiem i especialment amb el que crèiem, de la mateixa manera que hem de procurar fer conscients a les noves generacions del poder que tenen els mitjans i de com no ser controlats per aquests. 

Amb aquesta finalitat, la nostra tasca com educadors, es cercar eines per desenvolupar en els joves l'anomenada autonomia crítica, que la definirem de la següent manera: 

“la labor, realmente importante y difícil, del profesor... consiste en desarrollar suficientemente en los alumnos la confianza en sí mismos y la madurez crítica para que sean capaces de aplicar juicios críticos a los documentos de los textos que encuentren en el futuro. La prueba dura de cualquier programa de educación de medios es comprobar en qué medida los alumnos son críticos en la utilización y comprensión de los medios cuando el profesor no está delante. El objetivo primordial, no es simplemente el conocimiento y comprensión críticos, es la autonomia crítica. “

A partir d'aquestes reflexions he volgut desenvolupar un esbós d'un possible projecte per treballar amb infants i joves (en funció de l'edat es pot adaptar d'una forma o altra). Aquest tractaria sobre els anuncis de joguines a la televisió, és a dir, analitzar i comprendre si els anuncis de joguines són sexistes i si ho són, com ho són, amb quin sentit i perquè. 

En un primer moment, es podria començar per projectar diversos anuncis infantils tant per nens com per nenes i tractar de definir les variables que els configuren respecte a la diferenciació de gènere, és a dir, quins colors destaquen, quina música sona, quines professions hi predominen, fins i tot la veu de l'interlocutor és rellevant. Mitjançant aquests anàlisi els joves poden ser conscients d'allò que, des de ben petits, els hi estan inculcant a través la petita pantalla. 

Desprès de la reflexió conjunta sobre el que ells creuen, si està bé o no, si ells serien diferents amb diferents anuncis, si configura o no la personalitat de les persones, on més poden veure aquest tipus de missatges, etc. Es proposaria fer anuncis publicitaris propis, en els quals ells poguessin expressar com els agradaria que aquests fossin, transmetent uns determinats missatges i valors que ells mateixos considerin oportuns, ambigus i adients per a nens que estan en edat de creixement i que són veritables esponges enfront d'un televisor. 

Amb la creació d'anuncis publicitaris on cadascú pugui ser el que vulgui els joves poden experimentar i donar sentit a la gran quantitat de missatges audiovisuals que reben cada dia, alhora que són capaces de crear versions alternatives a aquests a partir de l'ús de les noves tecnologies. Per últim, també podrien comprendre millor les produccions audiovisuals i el seu funcionament i a esdevenir productors de versions de la realitat. Considero aquesta experiència molt útil i gratificant per a joves, que els dóna eines per comprendre i ser capaços de seleccionar i distingir allò que veuen i de quina manera fer-li front.