Aquest article de la Juana María Sancho Gil comença per situar legalment el que està fonamentat vers l'aplicació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Així doncs, s'estipula com a responsable últim d'estimulr l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en educació a la Direcció General d'Innovació. En aquest sentit té les següents funcions: fixar els criteris i els objectius; planificar i avaluar l'aplicació de les TIC en educació; proposar el contingut dels materials basats en les TIC per a l'àmbit educatiu; i programar, executar i avaluar programes de formació en matèria TIC en l'àmbit educatiu. L'autora explica que d'aquesta manera queda, doncs, reflectit que l'ús de les TIC ja de per se representa una innovació, tot i que no té perquè necessàriament així. El problema rau, doncs, en com poden esdevenir les tecnologies, tant modernes i sofisticades, en instruments reals per a l'aprenentatge i el coneixement.
Es conceben les TIC com la quinta essència de la innovació educativa sense tenir en compte el context, la cultura, les pràctiques establertes, els sistemes de sentit comú, les relacions de poder, la por a canviar, etc i un seguit d'elements que influeixen i configuren a la pràctica educativa, tant si ens agrada com si no.
D'una banda, cal destacar que les generacions nascudes a partir de 1980 són les primeres que han crescut en un context en el qual les tecnologies digitals formen part de la seva vida quotidiana. No obstant, en el conjunt de països de l'OCDE, més del 50% del professorat té més de 40 anys. Aixó significa que aquests van realitzar la seva formació en el context de la dictadura franquista, cap als 60 i 70. Tot i així formen part del món digital, un món al qual no pertanyen, no entenen i els produeix diferents temors.
És necessari emfatitzar que el quid de l'ensenyament i l'aprenentatge ja no es transmetre allò que un sap sinó possibilitar que l'altre pugui aprendre. Per tant, trobem que qui hauria de guiar, acompanyar i plantejar desafiaments als alumnes no només els hi manquen habilitats i capacitats sinó que, a més, els hi produeix un cert temor, tot descofiant i rebutjant el món digital.
D'altra banda, aquest canvi profund suposa per a l'educació un repte sense precedents. El professorat s'esta formant amb una mentalitat bancària (Freire, 1985) que reforça la idea de que només pot ensenyar qui sap, qui domina i que no es pot aprendre alhora que s'ensenya. En aquest supòsit trobem les següents creences: que tot allò acumulat en la formació inicial servirá per a realitzar la tasca docent i, per tant, qualsevol cosa que no segueixi aquests plans significará caos i descontrol; que no es pot ensenyar res nou si abans no s'aprèn i es domina. En conseqüència, s'obliga a aprendre a l'alumne tan sols allò que el professor sap i no allò que està interessat en aprendre.
En tercer lloc, i tenint en compte l'expressat en els apartats anteriors, hem de crear relacions on les persones apreneguin juntes, encara que una tingui una major responsabilitat per haver d'orientar i guiar i seduir als altres. Per tant, hem de ser conscients que si el professorat no es capaç de continuar aprenent difícilment serà apte per ensenyar, la qual cosa resulta crucial per contribuir a la transformació de les tecnologies digitals en instruments d'aprenentatge i construcció del coneixement.
En quart lloc, s'explicita que les TIC podrien millorar considerablement l'educació si fossin utilitzades de forma adequada i si els educadors empressin tot el seu potencial. No s'ha de creure que les TIC milloren l'educació perquè assoleixen algun tipus d'aprenentatge, ja que tot mitjà educatiu pot aconseguir una millora en algun tipus d'aprenentatge. Tampoc s'ha de considerar que les TIC són el substitut del llibre, aprendre consisteix en escolar i el coneixement es troba en el llibre/TIC.
Com a conclusió es desprèn que la transformació de les TIC en TAC sembla virtualment impossible si en introduir les primeres es deixa de banda la resta del sistema organitzatiu de l'ensenyament i la pràctica docent en les mateixes condicions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada