El següent article també ha estat escrit per l'Alejandra Bosco i aquest busca descriure i analitzar els casos on es fan servir les TIC amb resultats positius d'innovació. M'ha resultat un article interessat ja que analitza en profunditat alguns projectes que s'han portat a terme a l'àmbit universitari, així com els seus punts forts i dèbils.
En primer lloc, cal especificar que tot i que intervenen multitud de factors i fenomens complexes, la digitalització de la informació basada en l'ús de la tecnologia informàtica representa la gran revolució tècnico cultural del present, alhora que, en conseqüència, suposa una oportunitat per tal de transformar les formes típiques i tradicionals d'ensenyament. Així doncs, els grans reptes amb els quals es troba l'educació en aquests moments són: la integració de les noves tecnologies en el sistema i cultura escolar, la reestructuració de les finalitats i els mètodes d'ensenyament, l'extensió de la formació a través de xarxes d'ordinadors, la revisió i replantejament de la formació ocupacional vers les noves exigències sociolaborals impulsades per les noves tecnologies i el desenvolupament d'accions d'educació no formal.
Totes les universitats han portat a terme iniciatives que impliquen l'ús de les TIC ja sigui en gestió, docència o investigació. No obstant, la presència i ús d'aquestes es molt diferent segons la regió, tot i que van en augment. Els avenços més destacats són la creació i expansió de universitats obertes com la UOC i la UNED. En sí, les tendències apunten a una intensificació en l'ús de les TIC especialment a l'àmbit universitari per les següents raons: intensificació de la cooperació entre institucions, diversificació dels mecanismes d'accès a la formació, ampliació de la oferta acadèmica i alteració de la seva estructura acadèmica i de gestió.
A l'article s'expliciten, així mateix, els objectius plantejats en la Declaració de Bolonia, els quals són:
- Adoptar un sistema de titulacions comprensible i comparable per promoure les oportunitats de treball i la competitivitat internacional.
- Basat en dos nivell, el primer pertinent per al mercat de treball europeu i el segon vinculat a les titulacions de postgrau.
- Fomentar la mobilitat.
- Establir un sistema comú de crèdits per fomentar la comprabilitat dels estudis i promoure la mobilitat.
- Impolsar la cooperació europea per garantir la qualitat.
- Promoure la dimensió europea de l'educació superior.
Totes aquestes premisses concluen en la posada en pràctica de processos d'innovació curricular on la organització de la docència estaria més relacionada amb el desenvolupament d'activitats que no en l'assistència a classe, on el coneixement s'hauria de construir a partir d'aquestes activitats i on l'avaluació seria únicament l'argumentació d'aquestes. Però tot això suposa molts canvis en tots i cadascun dels elements que conformen l'acte educatiu:
- Major protagonisme de l'estudiant.
- Formació basada en el desenvolupament de competències.
- Adquisició d'eines d'aprenentatge per part de l'alumnat.
- Desenvolupament de nous coneixements i habilitats per part del professorat.
- Incorporació de les TIC als processos d'E-A.
- Comunicació interpersonal i treball en equip.
En segon lloc, s'explica de forma extensa i clara el projecte EVAINU (Nous Entorns d'Aprenentatge i Innovació en la Universitat del Present-Futur) que va ser financiat per la UAB i que va constituir una primera aproximació a l'estudi de l'ús de les TIC en el desenvolupament de la docència universitària. Així mateix, la finalitat de la investigació pròpiament dita és la identificació de noves modalitats d'impartir formació en la universitat que involucraran l'ús de les TIC.
La hipòtesis es centra en que la integració de les TIC en els processos d'ensenyament i aprenentatge no necessàriament suposen una millora d'aquests processos. En l'estudi s'analitzen diferents carreres universitàries i també diferents assignatures.
Els principals resultats d'aquest són que el desenvolupament de materials específics per a la docència ha suposat una gestió diferent del procés d'E-A, i tot i que el professorat i l'alumnat reconeixen els seus avantatges, com ara el fet de comptar amb un contingut molt més organitzat, així com la revisió en profunditat de tots els continguts i mètodes, aquests han donat resposta, en gran mesura, a la necessitat de reemplaçar les tradicionals classes universitàries en general de caràcter expositiu.
D'altra banda, un segon resultat ha estat el desenvolupament d'estratègies didàctiques més centrades en l'estudiant, qui passa a ser receptor actiu del coneixement alhora que el professor es un facilitador d'aquest aprenentatge. Cal que els docents abandonin el seu paper convencional de proveedors per convertir-se en qui crea les condicions i l'entorn adequat perquè l'alumne desenvolupi les seves competències d'autonomia i iniciativa. En l'estudi es veu clar que la gestió electrònica de la informació i la comunicació apunta als nous rols que s'han de donar entre discents i docents.
En tercer lloc, i com a conclusions, s'estableix que tots dos resultats fan viable el desenvolupament d'un aprenentatge més autònom, és a dir, més actiu, compromés i significatiu. A més, els materials i estratpegies permeten la pròpia reflexió sobre el procés d'ensenyament. Els principals problemes es que es continua pensant en clau pressencial, que el professorat gairebé no té la formació suficient per desenvolupar propostes tecnològiques alternatives i tampoc disposa d'habilitats per al desenvolupament de materials que aprofitin el caàcter interactiu dels recursos digitals.
En conclusió, encara es necessiten desenvolupar més accions que impliquin: un major recolzament institucional a aquest tipus d'innovacions docents i un major incentiu a la formació docent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada